Us proposo de tocar  amb Flauta, a dues veus, aquesta peça: The marching Saints. Es tracta d’un tema que pertany a l’estil jazz i que els grups i bandes de jazz la interpretaven en els enterraments.

“Quan els Sants van marxant “, sovint referit com “Els Sants“, és un himne gospel nord-americà dins la música popular. Encara que es va originar com un cant espiritual, la gent avui en dia són més propensos a escoltar-lo interpretat per una banda de jazz. La cançó es confon de vegades amb una composició similar titulada “Quan els sants estan en marxa“ creada a partir de 1896 per Katharine Purvis (lletres) i James Milton Negre (música).

Al voltant de 1938 va ser l’any en què Armstrong la va llançar perquè fos descoberta i va aconseguir que perdés part del to apagat i trist que tenia en els seus orígens, per passar a tenir un ritme trepidant que la va fer molt atractiu per a les grans bandes de dixieland Jazz.

Un ús tradicional de la cançó és com una marxa fúnebre. En la tradició de la música funerària de Nova Orleans, Louisiana, sovint anomenat el “funeral de jazz“, mentre acompanyava el fèretre fins al cementiri, una banda tocava la cançó com un cant fúnebre. A la tornada de l’enterrament, la cançó canviava al familiar estil optimista “calent“ o “Dixieland“.

Us deixo dues versions per flauta:

Aquesta feta per la meva amiga Adelaida Ibáñez

I aquesta altra una mica més difícl pel fa#

L’escoltem en aquesta original versió ???