Els "castrati" i l’òpera

L'òpera comença al Barroc i una de les primeres òperes que es conserva i encara es canta i es representa als grans teatres d'òpera és "L'Orfeo" de Clàudio Monteverdi. 

Durant aquest perìode també ens trobem amb la presència dalt dels escenaris dels "castrati",  cantants que hi va haver durant aquest període i que tenien una veu tan especial que enamorava tant a les dones com als homes.

Podem comparar la veu d'aquests cantants del Barroc, amb un tipus de veu que podem escoltar avui i que té unes característiques tímbriques molt similars a la veu que es podia sentir en aquells moments:  la veu de contratenor.  La tècnica que utilitzen aquests cantants és la del falset   i  la de la veu de cap. Amb aquesta tècnica els contratenors aconsegueixen fer una veu que, aquells que no hi estan acostumats,
sovint la confonen amb la d'una veu femenina.


El programa , Òpera en texans, del canal 33, en el capítol que veurem avui, tracta el tema dels castrats d'una manera molt didàctica. En aquest capìtol també es parla d'Alessandro Moreschi és l'últim castrat que hi ha hagut a la història. Va deixar de cantar l'any 1913. El podeu sentir cantar en aquest document sonor de més de 100 anys.

Els reis de l'escena durant més de cent anys. Un fenomen irrepetible -més de 4.000 nens castrats cada any- que dos-cents anys després encara continua fascinant. Farinelli, Senesino, Tenducci... Van ser revolucionaris, singulars, únics. Avui intentarem desvelar el misteri dels 'castrati'. I no us perdeu la versió de Mazoni del "Lascia ch'io pianga" de Händel, possiblement el primer gran èxit de la història.




També treballem les parts principals de l'òpera amb aquest Wix: Parts de l'Òpera on hi ha exemples d'audicions i el TEST d'audició L'òpera. Parts d'Educaplay.








Los comentarios están cerrados.