Archivo de la etiqueta: música

Màquines que fan música

Publicado el por
Ara sí, màquines reals que fan música.

Per començar fixeu-vos en aquest robot que toca la flauta travessera. Curiosament, bufa, mou els dits i inspira (agafa aire) per tornar a començar el cicle. Podem veure el procés que fa el nostre propi cos quan respirem (i també quan cantem, parlem o toquem la flauta o qualsevol instrument de vent) d'una manera realment clara. A mi el que més m'agrada és... el barret!



Un altre cas d'un robot que toca el violí. Potser més fàcil en el sentit que no ha de bufar ni agafar aire.


I l'últim, i possiblement més curiós i impactant, és el següent. Parteix de la manera que veiem en l'anterior entrada (i també en la de reciclatge amb el superinstrument de Cabo San Roque) amb els videos d'Animusic (fet per ordinador) però amb màquines reals. Es tracten de petits helicòpters controlats tots ells a distància per un ordinador. Com veureu cadascún dels helicòpters s'ocupa d'una tasca concreta, a vegades mínima, però prou important per ser-hi. Com sempre dic, la petita feina de cadascú en fa un gran resultat.

Per cert, coneixeu el tema que interpreten?





Evidentment, tots ells no tenen un gran contingut musical però són autèntiques curiositats de l'enginyeria i les màquines. Queden molt lluny de poder tocar amb sensibilitat i expressió musical, cosa que ens ha de fer creure el que sempre dic: Menys és més. No és tan important tocar molt fort, moltes notes, molt ràpid,... ans al contrari, el més important de tot és fer música amb sentiment, amb alegria i fent-la (poc o molt) ben feta.

I creieu-me que així sí sabem fer música.

POMPORILAINAS

Publicado el por
¡Chic@s de 3º, qué bien os salió   la canción de la cigüeña!
Eliseo Parra y Xavi Lozano, los músicos, estaban encantados. 
Fue estupendo poder ir al concierto.
¡Muchas gracias a los organizadores de la Sala Cuarta Pared! 
Si queréis ir algún día a este teatro con vuestra familia podéis consultar la cartelera pinchando en la foto que hay en esta entrada o en la parte derecha del blog.
 
Aquí tenéis la canción, por si queréis volver a cantarla.Las "panaderas"en la página míranos.
¡Hala, a cantar y a tocar como las abuelas  castellanas de otros tiempos! (PINCHA EN LA FOTO)

  Yo me quedé eclipsado con la cigüeña
que estaba de batalla con la culebra.

Cómo la picotea,cómo revolotea,
cómo le tiende el ala sobre la arena.
Pica en el verde, pica en la arena,
pica en los picos de mi morena.

Nos quita los reptiles de los caminos
y nos mata los bichos que son dañinos.

Cómo la picotea,cómo revolotea,
cómo le tiende el ala sobre la arena.
Pica en el verde, pica en la arena,
pica en los picos de mi morena.

Hay que ver la cigüeña,cuánto nos vale.
Si no fuera por ella,cualquiera sabe.

Cómo la picotea,cómo revolotea,
cómo le tiende el ala sobre la arena.
Pica en el verde, pica en la arena,
pica en los picos de mi morena.

* Canción castellana recogida por Agapito Marazuela e interpretada por Eliseo Parra   (“Viva quien sabe querer”)

Museus

Publicado el por
Enrera queden les vacances, enrera queda el descansar sense parar i oblidar-nos del tràfec diari de l'escola, els deures i el que m'ha dit el meu amic/amiga. Ja hem tornat fa dues setmanes i ja estem amb les piles ben posades. Des d'aquí, benvinguts de nou!

I com que ja hem arrencat, els alumnes de 6è aniran el proper dimecres al Museu de la Música de Barcelona. 

Aquest Museu té una doble història recent: per una banda perquè fou creat a partir de les donacions de la burgesia catalana del modernisme, és a dir, el museu es va crear a partir del que la gent amb més diners de principis de segle XX (1900 en endavant) donava al Museu. Hem de tenir en compte que els grans museus d'Europa van ser fundats a partir de les col·leccions d'objectes (en aquest cas instruments musicals) que havien tingut reis i nobles del país des de temps molt antics.
Per l'altra perquè el Museu que anem a visitar és força nou, fins fa 5 anys estava en un petit edifici modernista de l'Avinguda Diagonal.

Els museus tenen una doble funció: s'ocupen de restaurar i conservar un grapat d'instruments antics i, per altra banda, divulgar-los, fer-los conèixer a la gent. Totes dues funcions són molt importants ja que es necessita una de l'altre. És necessari que es preservin i es cuidi el que recorda el nostre passat i, alhora, també l'hem de conèixer nosaltres per valorar-lo i tenir un sentit crític del que en el passat va passar o era. I en el cas del Museu de la Música, de tots en general, també.

El Museu que anirem dimecres és petit però ple d'encant i petites joies (amb això s'assembla molt a l'art català) que tenen un interés afegit a nivell artístic per les seves decoracions treballades.

No cal dir que us animo a que el visiteu, que hi han descomptes i dies gratuïts, que hi han molts recorreguts per fer, activitats musicals i tallers... En definitiva, en el Museu de la Música, en els museus en general, hi ha molt per fer, molt per descobrir i està al teu abast, aprofita-ho!