| Quan jo perda totes les partides, quan jo dorma amb la soledat, quan se'm tanquen totes les eixides i la nit a mi no em deixe en pau. Quan jo senta por amb el silenci, quan em coste mantindre'm dempeus, quan tots els records se’m rebel·len i em posen contra la paret. Resistiré, valent davant de tot, em tornaré de ferro per així endurir la pell i encara que a la vida el vent fort bufe, soc com el jonc que es doblega, però sempre està ben dret. Resistiré, per a seguir vivint, suportaré els colps, perquè jo mai em rendiré i encara que els meus somnis s'esmicolen, resistiré, resistiré. | Quan el món hi perda tota màgia, quan el meu enemic siga jo, quan m'hi apunyale la nostàlgia i no em reconega ni la veu. Quan em torne boig de matinada, quan el vent no bufe al meu favor, si el dimoni passa la factura, si algun dia a mi se’m trenca el cor. Resistiré, valent davant de tot, em tornaré de ferro per així endurir la pell, i encara que a la vida el vent fort bufe, soc com el jonc que es doblega, però sempre està ben dret. Resistiré, per a seguir vivint, suportaré els colps, perquè jo mai em rendiré i encara que els meus somnis s'esmicolen, resistiré, resistiré. |
