Avui, Google celebra el que seria el 96 aniversari d’ELLA FITZGERALD
Nascuda a Newport en 1917, l’eterna cantant de jazz, continua sent, juntament a Billie Holiday o Sarah Vaughan, la cantant més important i influent de la història del jazz.
Se la coneixia (i es coneix) com «La primera dama de la cançó» («The First Lady of Song»). La seva clara vocalització, el seu to i la seva improvisació sobre dels escenaris, la van portar a dalt de la cançó en poc temps. Es va apoderar dels anys cinquanta, donant-los ànima i força. Encara que també va ser criticada, sobretot, per la seva falta de dramatització a l’hora d’interpretar cançons emocionals.
I és que, els seus companys del cor Bethany African Methodist Episcopal Church no podien imaginar que entre les seves files es trobava una dona que revolucionaria el món de la cançó.
Abandonada pel seu pare i després de la mort de la seva mare, quan només tenia quinze anys, ella va haver de lluitar per seguir endavant entre la pobresa més extrema de Nova York. Va ser allà, precisament, quan als 16 anys va debutar com a cantant, al teatre Harlem Apolo, on va guanyar un concurs d’artistes amateurs amb la cançó Judy, interpretada tal com ho feia el seu ídol, Connee Boswell. En poc temps, les virtuts d’Ella córrer de boca en boca, i del lloc de col · laboradora en una banda musical, la de Chick Webb, amb la mort d’aquest, va esdevenir la principal vocalista, formant Ella Fitzgerald and Her Famous Orchestra. En 1941 va començar la seva carrera en solitari.
A causa de la seva diabetis, Ella va ser quedant cega a poc a poc i, el 1993, li van ser amputades les seves cames. Als tres anys, ella moria a Beverly Hills.
Ja fa dies que no toquem la flauta a 5è…. i he pensat que aquesta peça us agradaria, és la cançó que cantem en els aniversaris. 
