La Simfonia núm. 9 en re menor op. 125 és la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, acabada a principis del 1824. És una de les obres més transcendentals i, en alguns fragments també més  popular, de la història de la música. El seu últim moviment, que  incorpora una part de "l'Ode an die Freude" (Oda a l'Alegria) de Friedich von Schiller,  va ser molt innovador per l'època i va marcar un canvi decisiu en el món  simfònic. És una música que s'ha convertit en un símbol de la llibertat  i de la germanor entre els pobles i, des de 1986, és l'himne de la Unió Europea.
Ací tenim el fragment més conegut.
		
		
	 
        


