“Quan els Sants van marxant “, sovint referit com “Els Sants“, és un himne gospel nord-americà dins la música popular. Encara que es va originar com un cant espiritual, la gent avui en dia són més propensos a escoltar-lo interpretat per una banda de jazz. La cançó es confon de vegades amb una composició similar titulada “Quan els sants estan en marxa“ creada a partir de 1896 per Katharine Purvis (lletres) i James Milton Negre (música).
Al voltant de 1938 va ser l’any en què Armstrong la va llançar perquè fos descoberta i va aconseguir que perdés part del to apagat i trist que tenia en els seus orígens, per passar a tenir un ritme trepidant que la va fer molt atractiu per a les grans bandes de dixieland Jazz.
Un ús tradicional de la cançó és com una marxa fúnebre. En la tradició de la música funerària de Nova Orleans, Louisiana, sovint anomenat el “funeral de jazz“, mentre acompanyava el fèretre fins al cementiri, una banda tocava la cançó com un cant fúnebre. A la tornada de l’enterrament, la cançó canviava al familiar estil optimista “calent“ o “Dixieland“.
Aquesta feta per la meva amiga Adelaida Ibáñez
I aquesta altra una mica més difícl pel fa#
L’escoltem en aquesta original versió ???
Com sovint em demaneu les partitures de Flauta i en voleu de noves he pensat en recollir-les en un SIMBALOO per a que les tingueu sempre a mà.
Simon and Garfunkel va ser un duet de música folk rock format per Paul Simon i Arthur o Art Garfunkel, molt populars els anys 60. Algunes de les seves cançons més conegudes són The Sound of Silence (El so del silenci), Mrs. Robinson (Senyora Robinson), i Bridge Over Troubled Water (Pont sobre aigües turbulents).
A més, han rebut uns quants premis Grammy i són al “Rock and Roll Hall of Fame”. El 2004, la revista Rolling Stone classificava Simon i Garfunkel al núm. 40 de la seva llista 100 Greatest Artists of All Time (Els 100 artistes més grans de tots el temps).
