La Novena Simfonia de Beethoven és especial per moltes raons, la maduració d'aquesta obra i fer-la realitat sobre el pentagrama li va suposar una feina que va començar el 1793 -en el que va sentir la necessitat de posar música al poema de Schiller "An die Freude", al qual tots la coneixem per "Oda a l'Alegria" o, més ben dit segons Maragall, "Cant de joia"- fins el 1824 (31 anys de feina, pràcticament tota la seva vida). Això indica la importància que l'autor va donar a la seva última i més interpretada simfonia. Es diu que Beethoven mai va poder escoltar-la degut al seu estat avançat de sordesa.
En els seus temps fou una obra molt revolucionària per incloure una part coral en el seu últim moviment.
Una adaptació d'aquesta simfonia, realitzada pel famós director Karajan, és des del 1972 l'himne d'Europa i és l'única composició musical de la Història declarada per la UNESCO, patrimoni de la humanitat.
El més sorprenent d'aquest video és el muntatge. A Osaka (Japó) 10.000 cantants interpreten la famosa part coral del 4t moviment. Quasi bé un estadi sencer. I de memòria!
