Actas completas de la Jornada del RCSMM y la Universidad

La Editorial Musicalis, editorial que gestiona Música y Educación, ha publicado bajo licencia creative commons (para ayudar a su difusión) las Actas completas de la Jornada sobre las relaciones entre el Real Conservatorio Superior de Música de Madrid y la Universidad. La edición de las actas es de Víctor Pliego y yo he colaborado con resúmenes de algunas intervenciones y de los momentos de debate.

En este blog ya publicamos una entrada con las intervenciones ampliadas de la primera mesa de debate (enlace) al poco de volver de la Jornada, así como las conclusiones que se difundieron.

A continuación dejo las actas completas, de libre difusión:

Beethoven a gran escala

La Novena Simfonia de Beethoven és especial per moltes raons, la maduració d'aquesta obra i fer-la realitat sobre el pentagrama li va suposar una feina que va començar el 1793 -en el que va sentir la necessitat de posar música al poema de Schiller "An die Freude", al qual tots la coneixem per "Oda a l'Alegria" o, més ben dit segons Maragall, "Cant de joia"- fins el 1824 (31 anys de feina, pràcticament tota la seva vida). Això indica la importància que l'autor va donar a la seva última i més interpretada simfonia. Es diu que Beethoven mai va poder escoltar-la degut al seu estat avançat de sordesa. 
En els seus temps fou una obra molt revolucionària per incloure una part coral en el seu últim moviment.

Una adaptació d'aquesta simfonia, realitzada pel famós director Karajan, és des del 1972 l'himne d'Europa i és l'única composició musical de la Història declarada per la UNESCO, patrimoni de la humanitat.

El més sorprenent d'aquest video és el muntatge. A Osaka (Japó) 10.000 cantants interpreten la famosa part coral del 4t moviment. Quasi bé un estadi sencer. I de memòria!



Beethoven a gran escala

La Novena Simfonia de Beethoven és especial per moltes raons, la maduració d'aquesta obra i fer-la realitat sobre el pentagrama li va suposar una feina que va començar el 1793 -en el que va sentir la necessitat de posar música al poema de Schiller "An die Freude", al qual tots la coneixem per "Oda a l'Alegria" o, més ben dit segons Maragall, "Cant de joia"- fins el 1824 (31 anys de feina, pràcticament tota la seva vida). Això indica la importància que l'autor va donar a la seva última i més interpretada simfonia. Es diu que Beethoven mai va poder escoltar-la degut al seu estat avançat de sordesa. 
En els seus temps fou una obra molt revolucionària per incloure una part coral en el seu últim moviment.

Una adaptació d'aquesta simfonia, realitzada pel famós director Karajan, és des del 1972 l'himne d'Europa i és l'única composició musical de la Història declarada per la UNESCO, patrimoni de la humanitat.

El més sorprenent d'aquest video és el muntatge. A Osaka (Japó) 10.000 cantants interpreten la famosa part coral del 4t moviment. Quasi bé un estadi sencer. I de memòria!



SCARBOROUGH FAIR

Para mejorar esta preciosa canción, os dejo varias versiones con partitura (con y sin el nombre de las notas) y acompañamiento, así como la letra.

TOCAR CON ACOMPAÑAMIENTO




LETRA Y MÚSICA PARA CANTAR


VERSIÓN PARA ARPA CELTA

     TOCAR CON ACOMPAÑAMIENTO Y EL NOMBRE DE LAS NOTAS




 
                       





SCARBOROUGH FAIR

Para mejorar esta preciosa canción, os dejo varias versiones con partitura (con y sin el nombre de las notas) y acompañamiento, así como la letra.

TOCAR CON ACOMPAÑAMIENTO




LETRA Y MÚSICA PARA CANTAR


VERSIÓN PARA ARPA CELTA

     TOCAR CON ACOMPAÑAMIENTO Y EL NOMBRE DE LAS NOTAS