Que bonic és Sant Jordi, la nostra festa! Ja fa uns quants anys que música i poesia s’uneixen en aquesta jornada, una de les més assenyalades en el nostre calendari. Llegirem poesia i l’acompanyarem, entre d’altres, amb la música del Pais Petit de Lluís Llach.
Us deixo la lletra i la música perquè l’aneu treballant. Recordeu primer cantar-la i després el ritme ja sortirà sol. En el wix he posat la versió de la Lídia Pujol que és la que toquem nosaltres i també hi he posat un karaoke fet per Xevi Altesa del bloc Karaokat, un bloc de karaoke en català. També val la pena escoltar la versió que el cor Amarcord va fer pel programa Oh Happy Day
El meu país és tan petit que quan el sol se’n va a dormir mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies que és per això que torna.
Potser sí que exageren, tant se val! és així com m’agrada a mi i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tant petit que des de dalt d’un campanar sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por, tenen por de sentir-se sols, tenen por de ser massa grans, tant se val! és així com m’agrada a mi i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tant petit que sempre cap dintre del cor si és que la vida et porta lluny d’aquí i ens fem contrabandistes, mentre no descrobreixin detectors pels secrets del cor.
I és així, és així, com m’agrada a mi i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tant petit que quan el sol se’n va a dormir mai no està prou segur d’haver-lo vist.
