VOZ Y SALUD entrevista a ESPERANZA ROY: “Cantar es…personalidad” [podcast] | Musikawa

Esperanza Roy es bailarina, actriz y cantante. Después de una vida plagada de éxitos en el cine, la TV y el teatro, la artista comparte con nuestros oyentes sus experiencias  acerca de la voz.

“(…)  En aquella época en Europa, si una actriz además podía cantar o bailar, se le otorgaba una más alta consideración, era un “plus”.

Estudié técnica vocal con el Maestro Barrosa. Aprendí dicción y  vocalización partiendo de cero.  Mi mejor escuela de arte dramático ha sido el género de la revista…

No tenía una gran voz,  pero le fui dando algo muy personal… casi hablando y expresando. Le di cierta personalidad. Cantar, es personalidad.

Cuando estás trabajando  te tienes que cuidar. Tienes que dejar de hacer muchas cosas por la pasión que tienes por tu carrera, si no, no podrías hacer esa cantidad de sacrificios (…)”

 

VOZ Y SALUD se emite todos los martes a las 13:00 h. en EsRadio Albacete.

Dirige y presenta Ana Luisa Espinosa, soprano y musicólogo.

 ESCUCHAR PROGRAMAS ANTERIORES.

Wow!

Segur que haureu sentit a parlar de la telescombraria (o telebasura). També haureu sentit dir que a la TV no hi fan res, o poc, de bo. La veritat és que televisió de qualitat cada vegada menys i cal buscar.

Però amb aquest post em tiraré pedres a la teulada.

Segur que coneixeu els concursos televisius sobre nous talents i grans dots de qualsevol tipus, generalment artístiques (exemples com: Tú sí que vales, Fama, Puro Cuatro,...), no entrarem a valorar ni la qualitat dels concursants, ni el prestigi del jurat, les "valoracions" que es facin i com es fan, ni els números presentats. Només he volgut agafar uns exemples de gent extraordinàriament sorprenent que sí tenen alguna cosa a ensenyar i ser vistos.

Començo amb un nen de Barcelona de 10 anys.


Va guanyar la final d'un d'aquests concursos. En aquest vídeo interpretant una peça composada per ell mateix. Sí, sí, com ho sents, composada per ell mateix.



Canvi de terç, guanyador del concurs francès fent Beatbox.


I en la versió americana ballant Popping.


I, finalment, una mostra de superació i esforç de manera autodidàcta (=aprenent sol) que és més que el resultat en sí.


Wow!

Segur que haureu sentit a parlar de la telescombraria (o telebasura). També haureu sentit dir que a la TV no hi fan res, o poc, de bo. La veritat és que televisió de qualitat cada vegada menys i cal buscar.

Però amb aquest post em tiraré pedres a la teulada.

Segur que coneixeu els concursos televisius sobre nous talents i grans dots de qualsevol tipus, generalment artístiques (exemples com: Tú sí que vales, Fama, Puro Cuatro,...), no entrarem a valorar ni la qualitat dels concursants, ni el prestigi del jurat, les "valoracions" que es facin i com es fan, ni els números presentats. Només he volgut agafar uns exemples de gent extraordinàriament sorprenent que sí tenen alguna cosa a ensenyar i ser vistos.

Començo amb un nen de Barcelona de 10 anys.


Va guanyar la final d'un d'aquests concursos. En aquest vídeo interpretant una peça composada per ell mateix. Sí, sí, com ho sents, composada per ell mateix.



Canvi de terç, guanyador del concurs francès fent Beatbox.


I en la versió americana ballant Popping.


I, finalment, una mostra de superació i esforç de manera autodidàcta (=aprenent sol) que és més que el resultat en sí.