MÚSICA ROMANESA – GEORGE ENESCU


Un dels compositors que m'agrada molt és George Enescu.
Va ser un gran violinista, compositor, pedagog, pianista i director d'orquestra romanés, considerat un dels músics més importants del seu país.
Les seues obres més conegudes són la Rapsodia Rumana n.1 op.11 i el Poema Rumano.
Ací vos deixe les dues peces per a que les pugueu escoltar i la fitxa de l'audició.
Espere que vos agrade! Sper că vă place.




RAPSODIA RUMANA Nº1. OP.11 

   

POEMA RUMANO

    


Partitura

Avui els alumnes de 1r han acabat la feina realitzada durant 3 sessions, que no són poques però sobretot intenses. Han escrit la partitura d'una música tot solets.

La feina va començar amb escalfament corporal de la nostra "casa" (=el nostre cos) i caminar una música que un servidor intentava tocar al piano (ràpida i lenta, forta i fluixa, dolça i enèrgica...). A continuació hi afegien gest als silencis que quedaven entre fragment i fragment, entre pausa i pausa. Vam treballar el caminar i moure la pulsació lenta, normal i la ràpida.

A continuació, els explicava que marxaríem d'excursió mentre escoltàvem l'audició que treballaríem: primer passaríem per un bosc fosc i misteriós (el qual haurien de donar 3 passes i un silenci, al qual realitzarien un gest expressivament misteriós), després creuaríem un pont (a corxeres i de puntetes) i finalment arribaríem a un prat de llum i ple de flors (on caminaríem de manera alegre i oberta, colliríem floretes per arrencar pètals petits -fluix- i grans -fort- i tornaríem a caminar per acabar estirar-nos). La part entre parèntesis, evidentment, no es va explicar.

Després d'escoltar-la amb atenció vam aixecar-nos i vam representar la música tal i com us he explicat. Un cop representada ens vam asseure en rotllana i vam repartir pilotes. Amb elles vam seguir novament la música. Què vam seguir? La pulsació, les dinàmiques i el caràcter. A la primera part, la del bosc misteriós, picàvem les tres notes a terra i el gest que fèiem abans ara es tractava de percudir la pilota en alguna part del nostre cos. En la part del pont fèiem córrer veloçment la pilota per terra d'una mà a l'altre. I, finalment, en la part del prat amb flors, ens la passàvem d'una mà a l'altre, atenent que si sonava fluix el traspàs de la pilota era petit i si sonava fort el gest era gran.

Una vegada apresa l'estructura hem tornat a seguir la música però aquesta vegada amb la pilota. Hem fet ballar la pilota! I per què no?

I finalment, ara sí, hem analitzat com sóna la música i l'hem escrit a terra amb pals.

Els pals blancs representen les negres (1 pulsació).
El pal blanc amb pilota a sota representa la blanca (2 pulsacions).
La bola -verda- representa el silenci (1 pulsació).
Les plomes figuren el pont (transició sense mesura).
Els dos pals muntats un sobre de l'altre representen la barra de compàs. Per tant, si ens hi fixem, cada "habitació" (=compàs) té 4 pulsacions:

1+1+1+Z / pont / 1+1+1+1 / 1+1+2 //





La classe de 1r escrivim la partitura de:

Música per a una pantomima    de     W. A. MOZART



Bona feina!