L’argument és aquest:
"Un dia, en Pere va sortir de casa i es va fer amic d’un ocell. Com que en Pere s’havia deixat la tanca oberta, un ànec va escapar-se i va anar a banyar-se al toll.
Allà s’hi va trobar un ocell, que no havia vist mai cap ànec. I com que l’ànec tampoc no havia vist mai cap més ocell, van quedar tots dos meravellats.
Tan meravellats estaven, que no s’adonaven que el gat se’ls acostava per menjar-se’ls per berenar.
Sort que en Pere ho va veure i va cridar: “Vigileu!”. En Pere va cridar tan fort que fins i tot el seu avi, des de casa, el va sentir. I va sortir a renyar-lo, tot cridant ben enfadat: “Pere! Torna a casa! I si ve el llop?”
En aquell moment, el llop va aparèixer disposat a cruspir-se el primer despistat que trobés…, que va ser l’ànec. Abans que el llop afamat s’empassés cap més dels seus amics, en Pere va dir al seu avi: “No em fan por els llops”, i va sortir amb una corda per capturar-lo. Sense que el veiés el llop, es va enfilar a un arbre i, amb l’ajuda de l’ocell, va aconseguir fer un llaç a la cua del llop.
Quan els caçadors que perseguien el llop van arribar, en Pere els va dir: “No dispareu, portem-lo al zoo”. I l’hi van portar i encara hi és. I si escolteu amb atenció dins la panxa del llop, encara s’hi sent l’ànec que crida:”Sóc aquí”. (Font: Atrapasons)
Allà s’hi va trobar un ocell, que no havia vist mai cap ànec. I com que l’ànec tampoc no havia vist mai cap més ocell, van quedar tots dos meravellats.
Tan meravellats estaven, que no s’adonaven que el gat se’ls acostava per menjar-se’ls per berenar.
Sort que en Pere ho va veure i va cridar: “Vigileu!”. En Pere va cridar tan fort que fins i tot el seu avi, des de casa, el va sentir. I va sortir a renyar-lo, tot cridant ben enfadat: “Pere! Torna a casa! I si ve el llop?”
En aquell moment, el llop va aparèixer disposat a cruspir-se el primer despistat que trobés…, que va ser l’ànec. Abans que el llop afamat s’empassés cap més dels seus amics, en Pere va dir al seu avi: “No em fan por els llops”, i va sortir amb una corda per capturar-lo. Sense que el veiés el llop, es va enfilar a un arbre i, amb l’ajuda de l’ocell, va aconseguir fer un llaç a la cua del llop.
Quan els caçadors que perseguien el llop van arribar, en Pere els va dir: “No dispareu, portem-lo al zoo”. I l’hi van portar i encara hi és. I si escolteu amb atenció dins la panxa del llop, encara s’hi sent l’ànec que crida:”Sóc aquí”. (Font: Atrapasons)
Veurem un curt d'animació que va guanyar un Oscar l'any 2008, dirigit per Suzie Templeton, basat en aquest conegut conte musical de Sergei Prokofiev.
Què? Us ha agradat la pel.lícula?
Si la voleu tornar a veure cliqueu a aquest enllaç:
SERGEI PROKOFIEV
Va nèixer el 23 d’abril de 1891 en Sóntsouka i va morir el 5 de març de 1953 als 61 anys a Moscú.
Va ser fill únic. La seva mare era pianista i el seu pare un enginyer agrònom.
Obres destacades:
- Simfonia Visions fugitives
- Aleksandr Nieuski
- Concert de violí
- Romeo y Julieta ballet
- Pedro y el Lobo
Va ser pianista, compositor i director d’orquestra.
Va guanyar un premi que es diu Stalin
Per veure si heu estat atents us proposo unes endevinalles, a veure qui me les contesta en un comentari:
pregunta 1
pregunta 2
pregunta 3