La Maria ha sabut reflectir els diferents elements que hem estat treballant durant tot el el tema de Música i Cinema. Hi trobem apartats que fan referència al llenguatge cinematogràfic així com també diferents referències a la Història del Cinema. Pel que fa a la part musical ens parla de Howard Shore, de la seva música i analitza fil per randa l'escena de l'armari (ah, si voleu veure l'escena cliqueu directament per anar al Youtube!).
No deixeu de visitar el bloc de la Maria i deixeu-hi comentaris.
Ja fa dies que estem treballant el tema de la Música i el Cinema amb els alumnes de 4tESO.
La setmana passada vam veure la pel·lícula La invención de Hugo amb l'objectiu de conèixer George Méliès i el seu paper en els inicis del Cinema, així com també la fantàstica banda sonora que acompanya el film, escrita per Howard Shore
Prèviament havíem conegut "en persona" a M. Méliès, posant-nos a la seva pell amb uns Fotobbable molt divertits que alguns alumnes van fer a Els pioners del Cinema.
La Cèlia Roig ha fet un magnífic treball d'anàlisi de la pel·lícula. Els dos punts clau del treball han estat:
1- Referències a la Història del Cinema
2- Anàlisi de la Banda Sonora
El treball l'ha fet amb Smore, una aplicació per fer pàgines web molt interessant.
Amb els alumnes de 4t ESO hem fet una mica d'Història del Cinema parlant dels germans Lumière i de George Méliès com els personatges clau en aquests inicis.
Alguns alumnes han decidit investigar sobre els Lumière fent una imatge interactiva amb Thinglink: una eina que ens permet afegir contingut a una imatge etiquetant-la i posant-li punts d'informació tals com: text, imatges i vídeo.
D'altres s'han posat a la pell de George Méliès i ens han explicat les seves aventures per aconseguir fer la seva primera pel·lícula. Ho han fet amb Fotobabble: una eina que ens permet fer imatges parlants. Per escoltar què diu Méliès heu de clicar el play.
El 28 de desembre de 1895, el famós prestidigitador i il·lusionista George Mélièsassiteix a la primera projecció que es fa amb cinematògraf. Els mateixos germans Lumère el van convidar.
A la pantalla hi ha unes imatges fotogràfiques que es belluguen! Exclama: "Magnífic! Un truc extraordinari!". Però els germans Lumière es neguen a llogar-li l'aparell que fan servir. Per ells, el cinematògraf és un descobriment científic destinat a la recerca. Creuen que la curiositat del públic anirà desapareixent i que el cinematògraf no té futur. Méliès no els fa cas, el cinema serà un espectacle.
Se'n va a Londres a comprar un projector que ell mateix fa equipar i compra mil quatre-cents lluïsos de pel·lícula verge. En tornar de Londres, Méliès es fa contruir un estudi i crea la seva pròpia productora. Va rodar més de cinc-centes pel·lícules entre 1896 i 1914. "Viatge a la lluna" del 1902 va ser un prodigi per l'època, ja que utilitza maquetes i filma a través d'un aquari imatges superposades.
Més endavant, decideix transformar el seu teatre de París en cinema. La mágia només la feia en les sessions de matí, mentre que les sessions de nit es reservaven pel cinematògraf.
Aquest va ser el segón pas important en la Història del Cinema.
El cinematògraf va néixer en plena era industrial. Els germans Lumière que portaven uns quants anys amb el seu invent i que ja havien filmat uns quants centenars de pel·lícules d'un minut, van decidir mostrar-ho en públic.
Ho van fer amb por, no ho tenien gaire clar, doncs pensaven que allò era només un qüestió d'interès científic pero no pas d'interès artístic ni molt menys d'interès comercial.
L'estrena de la primera filmació, "La sortida de la fàbrica Lumière" (1895), la van voler fer en una petita sala del Grand Café del Boulevard des Capuchines, a la ciutat de París, per por al fracàs. Per anunciar la projecció van anunciar un cartell on hi havia una explicació ben curiosa: "Aquest aparell permet recollir, en sèries de proves instanànies, tots els moviments que, durant un cert temps, se succeeixen davant l'objectiu i reproduir a continuació aquests moviments projectant, a tamany natural, les imatges sobre una pantalla i davant un públic assegut a la sala".
L'èxit va ser immediat. La gent van quedar bocabadats i fins i tot a l'"Arribada del tren a l'estació" (1895), la gent s'aixecava de la cadira per por que el tren els aixafès.
Estem davant de la primera pel·lícula de la Hª del Cinema. Fixeu-vos que la càmera és fixa i que encara no hi ha cap procès de muntatge (tallar i enganxar). A més tingueu en compte que les pel·lícules encara eren mudes i que la música que sentim no és original.
Eduplaneta Musical utiliza cookies propias y de terceros para mejorar su experiencia de navegación, realizar tareas de analítica y mostrar publicidad acorde a sus intereses. Si continúa navegando, entendemos que acepta nuestra Política de Cookies.AceptoReject
Privacy & Cookies Policy
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these cookies, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may have an effect on your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
+11.04.39.png)
+18.59.14.png)
+07.50.39.png)
+20.34.01.png)
