Màquines que fan música

Ara sí, màquines reals que fan música.

Per començar fixeu-vos en aquest robot que toca la flauta travessera. Curiosament, bufa, mou els dits i inspira (agafa aire) per tornar a començar el cicle. Podem veure el procés que fa el nostre propi cos quan respirem (i també quan cantem, parlem o toquem la flauta o qualsevol instrument de vent) d'una manera realment clara. A mi el que més m'agrada és... el barret!



Un altre cas d'un robot que toca el violí. Potser més fàcil en el sentit que no ha de bufar ni agafar aire.


I l'últim, i possiblement més curiós i impactant, és el següent. Parteix de la manera que veiem en l'anterior entrada (i també en la de reciclatge amb el superinstrument de Cabo San Roque) amb els videos d'Animusic (fet per ordinador) però amb màquines reals. Es tracten de petits helicòpters controlats tots ells a distància per un ordinador. Com veureu cadascún dels helicòpters s'ocupa d'una tasca concreta, a vegades mínima, però prou important per ser-hi. Com sempre dic, la petita feina de cadascú en fa un gran resultat.

Per cert, coneixeu el tema que interpreten?





Evidentment, tots ells no tenen un gran contingut musical però són autèntiques curiositats de l'enginyeria i les màquines. Queden molt lluny de poder tocar amb sensibilitat i expressió musical, cosa que ens ha de fer creure el que sempre dic: Menys és més. No és tan important tocar molt fort, moltes notes, molt ràpid,... ans al contrari, el més important de tot és fer música amb sentiment, amb alegria i fent-la (poc o molt) ben feta.

I creieu-me que així sí sabem fer música.

Màquines que fan música

Ara sí, màquines reals que fan música.

Per començar fixeu-vos en aquest robot que toca la flauta travessera. Curiosament, bufa, mou els dits i inspira (agafa aire) per tornar a començar el cicle. Podem veure el procés que fa el nostre propi cos quan respirem (i també quan cantem, parlem o toquem la flauta o qualsevol instrument de vent) d'una manera realment clara. A mi el que més m'agrada és... el barret!



Un altre cas d'un robot que toca el violí. Potser més fàcil en el sentit que no ha de bufar ni agafar aire.


I l'últim, i possiblement més curiós i impactant, és el següent. Parteix de la manera que veiem en l'anterior entrada (i també en la de reciclatge amb el superinstrument de Cabo San Roque) amb els videos d'Animusic (fet per ordinador) però amb màquines reals. Es tracten de petits helicòpters controlats tots ells a distància per un ordinador. Com veureu cadascún dels helicòpters s'ocupa d'una tasca concreta, a vegades mínima, però prou important per ser-hi. Com sempre dic, la petita feina de cadascú en fa un gran resultat.

Per cert, coneixeu el tema que interpreten?





Evidentment, tots ells no tenen un gran contingut musical però són autèntiques curiositats de l'enginyeria i les màquines. Queden molt lluny de poder tocar amb sensibilitat i expressió musical, cosa que ens ha de fer creure el que sempre dic: Menys és més. No és tan important tocar molt fort, moltes notes, molt ràpid,... ans al contrari, el més important de tot és fer música amb sentiment, amb alegria i fent-la (poc o molt) ben feta.

I creieu-me que així sí sabem fer música.

POMPORILAINAS

¡Chic@s de 3º, qué bien os salió   la canción de la cigüeña!
Eliseo Parra y Xavi Lozano, los músicos, estaban encantados. 
Fue estupendo poder ir al concierto.
¡Muchas gracias a los organizadores de la Sala Cuarta Pared! 
Si queréis ir algún día a este teatro con vuestra familia podéis consultar la cartelera pinchando en la foto que hay en esta entrada o en la parte derecha del blog.
 
Aquí tenéis la canción, por si queréis volver a cantarla.Las "panaderas"en la página míranos.
¡Hala, a cantar y a tocar como las abuelas  castellanas de otros tiempos! (PINCHA EN LA FOTO)

  Yo me quedé eclipsado con la cigüeña
que estaba de batalla con la culebra.

Cómo la picotea,cómo revolotea,
cómo le tiende el ala sobre la arena.
Pica en el verde, pica en la arena,
pica en los picos de mi morena.

Nos quita los reptiles de los caminos
y nos mata los bichos que son dañinos.

Cómo la picotea,cómo revolotea,
cómo le tiende el ala sobre la arena.
Pica en el verde, pica en la arena,
pica en los picos de mi morena.

Hay que ver la cigüeña,cuánto nos vale.
Si no fuera por ella,cualquiera sabe.

Cómo la picotea,cómo revolotea,
cómo le tiende el ala sobre la arena.
Pica en el verde, pica en la arena,
pica en los picos de mi morena.

* Canción castellana recogida por Agapito Marazuela e interpretada por Eliseo Parra   (“Viva quien sabe querer”)