Archivo del Autor: RANroger

Quan el pare no té pa

Publicado el por
La classe de 2n ha treballat molt, i encara ho va fent, per fer aquest exercici. Es tracta de la cançó Quan el pare no té pa però no només cantada, fent 3 coses alhora.


Us explico ràpidament com ho han après:

1. Aprenem la lletra i la cançó, i què significa.
2. Piquem la pulsació als genolls mentre la cantem.
3. Cantem i piquem el ritme de la lletra.
4. Piquem i diem el ritme de la lletra amb una síl·laba neutra, com per exemple "LA".
5. Mentre diem el ritme amb síl·laba neutra seguim la cançó picant la pulsació en una part lliure del cos.
6. Transcrivim per parts la cançó: oralment.
7. I escrit a la pissarra:


8. Tornem a fer el principi però dempeus. Cantar la cançó i caminar la pulsació.
9. Cantar la cançó i picar el ritme.
10. Cantar la cançó, picar el ritme i caminar la pulsació.
11. Caminem el ritme solfejant-lo amb la veu amb síl·laba neutra.
12. Caminem el ritme solfejant-lo amb la veu amb nom de ritmes (TA i TITI).
13. Caminem el ritme i piquem la pulsació mentre el mestre interpreta la peça al piano.
14. I la part més difícil: cantar la cançó, picar la pulsació i caminar el ritme.

Ha estat dur i costós però se'n van sortint prou bé. Recordem que més important que el resultat és la voluntat, l'esforç.

Bona feina, "Artistes".


Quan el pare no té pa

Publicado el por
La classe de 2n ha treballat molt, i encara ho va fent, per fer aquest exercici. Es tracta de la cançó Quan el pare no té pa però no només cantada, fent 3 coses alhora.


Us explico ràpidament com ho han après:

1. Aprenem la lletra i la cançó, i què significa.
2. Piquem la pulsació als genolls mentre la cantem.
3. Cantem i piquem el ritme de la lletra.
4. Piquem i diem el ritme de la lletra amb una síl·laba neutra, com per exemple "LA".
5. Mentre diem el ritme amb síl·laba neutra seguim la cançó picant la pulsació en una part lliure del cos.
6. Transcrivim per parts la cançó: oralment.
7. I escrit a la pissarra:


8. Tornem a fer el principi però dempeus. Cantar la cançó i caminar la pulsació.
9. Cantar la cançó i picar el ritme.
10. Cantar la cançó, picar el ritme i caminar la pulsació.
11. Caminem el ritme solfejant-lo amb la veu amb síl·laba neutra.
12. Caminem el ritme solfejant-lo amb la veu amb nom de ritmes (TA i TITI).
13. Caminem el ritme i piquem la pulsació mentre el mestre interpreta la peça al piano.
14. I la part més difícil: cantar la cançó, picar la pulsació i caminar el ritme.

Ha estat dur i costós però se'n van sortint prou bé. Recordem que més important que el resultat és la voluntat, l'esforç.

Bona feina, "Artistes".


Montsalvatge

Publicado el por
Avui fa un segle (=100 anys) que va néixer un dels músics catalans més importants de la Història, Xavier Montsalvatge. 

Compositor i crític musical. Va composar una extensa obra per a piano, per a orquestra, concerts per a piano i orquestra, òperes, ballets, música de cambra, bandes sonores, música per a cobla, sardanes i música infantil. Com veieu, Montsalvatge va ser un compositor variat i prolífic (=que va produir molt), a més de crear una música avançada als seus temps (el mateix que comentàvem de Tàpies) fet que li va donar, i li dóna encara ara, reconeixement mundial.

Enguany la Generalitat de Catalunya ha preparat una exposició per commemorar (=celebrar, recordar) la data centenària d'aquest artista català.

Us deixo un parell d'exemples de la seva obra.

 Concert per a piano i orquestra (1953).

Sonatina per a piano, interpretat per Alícia de Larrocha,
una de les millors pianistes de la Història.
A més podem seguir la música amb la partitura.

Una sardana, ara que s'apropa Sant Jordi.