Montsalvatge

Avui fa un segle (=100 anys) que va néixer un dels músics catalans més importants de la Història, Xavier Montsalvatge. 

Compositor i crític musical. Va composar una extensa obra per a piano, per a orquestra, concerts per a piano i orquestra, òperes, ballets, música de cambra, bandes sonores, música per a cobla, sardanes i música infantil. Com veieu, Montsalvatge va ser un compositor variat i prolífic (=que va produir molt), a més de crear una música avançada als seus temps (el mateix que comentàvem de Tàpies) fet que li va donar, i li dóna encara ara, reconeixement mundial.

Enguany la Generalitat de Catalunya ha preparat una exposició per commemorar (=celebrar, recordar) la data centenària d'aquest artista català.

Us deixo un parell d'exemples de la seva obra.

 Concert per a piano i orquestra (1953).

Sonatina per a piano, interpretat per Alícia de Larrocha,
una de les millors pianistes de la Història.
A més podem seguir la música amb la partitura.

Una sardana, ara que s'apropa Sant Jordi.

Folclore bolivià

Farà unes setmanes les nostres companyes de 2n i 5è ens van deleitar (i molt!) amb dos balls típics de Bolívia. En el folclore bolivià hi ha més de 40 balls i cadascun té una representació i caracterització especial, és a dir, per a cada ball uns passos, una vestimenta i ornamentació diferents. Impressionant! I impressionant la gran riquesa de varietat, ritme i colors.

Tal i com ens explicaven, és molt important que vinguem d'on vinguem, on haguem nascut, mai perdem les nostres arrels, la nostra cultura i la de la nostra família i avantpassats, ja que és part de nosaltres. Cal conèixer aquestes arrels però també cal viure-les... amb il·lusió i intensitat.

Un cop més, gràcies a la família que va proposar aquesta gran idea i, sobretot, moltíssimes gràcies a les dues ballarines.



Màquines que fan música

Ara sí, màquines reals que fan música.

Per començar fixeu-vos en aquest robot que toca la flauta travessera. Curiosament, bufa, mou els dits i inspira (agafa aire) per tornar a començar el cicle. Podem veure el procés que fa el nostre propi cos quan respirem (i també quan cantem, parlem o toquem la flauta o qualsevol instrument de vent) d'una manera realment clara. A mi el que més m'agrada és... el barret!



Un altre cas d'un robot que toca el violí. Potser més fàcil en el sentit que no ha de bufar ni agafar aire.


I l'últim, i possiblement més curiós i impactant, és el següent. Parteix de la manera que veiem en l'anterior entrada (i també en la de reciclatge amb el superinstrument de Cabo San Roque) amb els videos d'Animusic (fet per ordinador) però amb màquines reals. Es tracten de petits helicòpters controlats tots ells a distància per un ordinador. Com veureu cadascún dels helicòpters s'ocupa d'una tasca concreta, a vegades mínima, però prou important per ser-hi. Com sempre dic, la petita feina de cadascú en fa un gran resultat.

Per cert, coneixeu el tema que interpreten?





Evidentment, tots ells no tenen un gran contingut musical però són autèntiques curiositats de l'enginyeria i les màquines. Queden molt lluny de poder tocar amb sensibilitat i expressió musical, cosa que ens ha de fer creure el que sempre dic: Menys és més. No és tan important tocar molt fort, moltes notes, molt ràpid,... ans al contrari, el més important de tot és fer música amb sentiment, amb alegria i fent-la (poc o molt) ben feta.

I creieu-me que així sí sabem fer música.