He trobat un tresor: Tinc una amiga!
Mai no s’enfada, ni crida; sempre somriu, i m’anima.
Mai no diu: ara no, i m’ajuda tot el que pot,
 amb les lletres, els números, o quan fem esport.
Té una veu que acarona,
i sap contar contes de dracs, de gegants,
bruixes i fades, i també de gent normal.
Anar a l’escola amb ella, és per a mi una festa,
 perquè, encara no t’ho he dit, la meua amiga és la mestra.

                                     Carles Cano