Partitura

Avui els alumnes de 1r han acabat la feina realitzada durant 3 sessions, que no són poques però sobretot intenses. Han escrit la partitura d'una música tot solets.

La feina va començar amb escalfament corporal de la nostra "casa" (=el nostre cos) i caminar una música que un servidor intentava tocar al piano (ràpida i lenta, forta i fluixa, dolça i enèrgica...). A continuació hi afegien gest als silencis que quedaven entre fragment i fragment, entre pausa i pausa. Vam treballar el caminar i moure la pulsació lenta, normal i la ràpida.

A continuació, els explicava que marxaríem d'excursió mentre escoltàvem l'audició que treballaríem: primer passaríem per un bosc fosc i misteriós (el qual haurien de donar 3 passes i un silenci, al qual realitzarien un gest expressivament misteriós), després creuaríem un pont (a corxeres i de puntetes) i finalment arribaríem a un prat de llum i ple de flors (on caminaríem de manera alegre i oberta, colliríem floretes per arrencar pètals petits -fluix- i grans -fort- i tornaríem a caminar per acabar estirar-nos). La part entre parèntesis, evidentment, no es va explicar.

Després d'escoltar-la amb atenció vam aixecar-nos i vam representar la música tal i com us he explicat. Un cop representada ens vam asseure en rotllana i vam repartir pilotes. Amb elles vam seguir novament la música. Què vam seguir? La pulsació, les dinàmiques i el caràcter. A la primera part, la del bosc misteriós, picàvem les tres notes a terra i el gest que fèiem abans ara es tractava de percudir la pilota en alguna part del nostre cos. En la part del pont fèiem córrer veloçment la pilota per terra d'una mà a l'altre. I, finalment, en la part del prat amb flors, ens la passàvem d'una mà a l'altre, atenent que si sonava fluix el traspàs de la pilota era petit i si sonava fort el gest era gran.

Una vegada apresa l'estructura hem tornat a seguir la música però aquesta vegada amb la pilota. Hem fet ballar la pilota! I per què no?

I finalment, ara sí, hem analitzat com sóna la música i l'hem escrit a terra amb pals.

Els pals blancs representen les negres (1 pulsació).
El pal blanc amb pilota a sota representa la blanca (2 pulsacions).
La bola -verda- representa el silenci (1 pulsació).
Les plomes figuren el pont (transició sense mesura).
Els dos pals muntats un sobre de l'altre representen la barra de compàs. Per tant, si ens hi fixem, cada "habitació" (=compàs) té 4 pulsacions:

1+1+1+Z / pont / 1+1+1+1 / 1+1+2 //





La classe de 1r escrivim la partitura de:

Música per a una pantomima    de     W. A. MOZART



Bona feina!
 

Museus

Enrera queden les vacances, enrera queda el descansar sense parar i oblidar-nos del tràfec diari de l'escola, els deures i el que m'ha dit el meu amic/amiga. Ja hem tornat fa dues setmanes i ja estem amb les piles ben posades. Des d'aquí, benvinguts de nou!

I com que ja hem arrencat, els alumnes de 6è aniran el proper dimecres al Museu de la Música de Barcelona. 

Aquest Museu té una doble història recent: per una banda perquè fou creat a partir de les donacions de la burgesia catalana del modernisme, és a dir, el museu es va crear a partir del que la gent amb més diners de principis de segle XX (1900 en endavant) donava al Museu. Hem de tenir en compte que els grans museus d'Europa van ser fundats a partir de les col·leccions d'objectes (en aquest cas instruments musicals) que havien tingut reis i nobles del país des de temps molt antics.
Per l'altra perquè el Museu que anem a visitar és força nou, fins fa 5 anys estava en un petit edifici modernista de l'Avinguda Diagonal.

Els museus tenen una doble funció: s'ocupen de restaurar i conservar un grapat d'instruments antics i, per altra banda, divulgar-los, fer-los conèixer a la gent. Totes dues funcions són molt importants ja que es necessita una de l'altre. És necessari que es preservin i es cuidi el que recorda el nostre passat i, alhora, també l'hem de conèixer nosaltres per valorar-lo i tenir un sentit crític del que en el passat va passar o era. I en el cas del Museu de la Música, de tots en general, també.

El Museu que anirem dimecres és petit però ple d'encant i petites joies (amb això s'assembla molt a l'art català) que tenen un interés afegit a nivell artístic per les seves decoracions treballades.

No cal dir que us animo a que el visiteu, que hi han descomptes i dies gratuïts, que hi han molts recorreguts per fer, activitats musicals i tallers... En definitiva, en el Museu de la Música, en els museus en general, hi ha molt per fer, molt per descobrir i està al teu abast, aprofita-ho!