Macrodansa 2014

Dansa que tota la comunitat educativa (infants, mestres, personal i famílies) hem ballat el dia de Sant Jordi pel Dia MUS-E.
També entrega de premis dels Jocs Florals que totes els/les alumnes han participat.


Macrodansa 2014




Coreografia: Jordi Puigdefàbregas i RANroger.
Música: Els Laietans.
Enregistrament i muntatge vídeo: Cut & Play.

Macrodansa 2014

Dansa que tota la comunitat educativa (infants, mestres, personal i famílies) hem ballat el dia de Sant Jordi pel Dia MUS-E. En aquest enllaç podeu veure com vam treballar-la.
També entrega de premis dels Jocs Florals que totes els/les alumnes han participat.


Macrodansa 2014




Coreografia: Jordi Puigdefàbregas i RANroger.
Música: Els Laietans.
Enregistrament i muntatge vídeo: Cut & Play.

MUS-E 2014

Un any més ja arriba la primavera i el Sant Jordi (23 d'abril) però el mateix dia també celebrem el Dia MUS-E en què interpretem una dansa que hem après amb el mestre ballarí Jordi Puigdefàbregas.



Enguany treballem una música sense text, instrumental, d'una regió d'Europa (Catalunya) i representant amb el cos símbols de Catalunya. I quins són?

Alguns estan en la música. Enguany hem escollit una sardana (=la dansa més característica de Catalunya). Cal dir que aquest any, Barcelona és capital de la sardana i que un curs més els alumnes de 6è aprendran aquesta dansa amb els avis i àvies del barri que vénen a ensenyar-nos-la per ballar-la plegats el 23 d'abril.
Però nosaltres ballarem una sardana contemporània, una creació del grup Els Laietans que combina la sardana i fragments d'una cançó molt coneguda per tots vosaltres, quina és?
Escolta-la aquí per endevinar-ho!

La sardana és una dansa i una música que l'interpreta un grup de música, aquest conjunt instrumental es diu Cobla. Dins de la cobla hi han instruments ben coneguts i presents a tot el món com el contrabaix, la trompeta o el trombó però n'hi han que són únics de la música catalana. Veiem-los:

el Flabiol, de vent fusta bisell


el Tamborí, de percussió indeterminada


El flabiol i el tamborí els toca el mateix músic, un amb cada mà


el Tible, de vent fusta canya doble


la Tenora, de vent fusta canya doble


Podeu veure i escoltar la Cobla sonant alhora a l'apartat Instruments d'aquest blog, al final de tot.
La cançó que ballarem està interpretada pels Laietans i la Cobla Sant Jordi, una de les cobles més importants del país. Però a més dels instruments que us he comentat, n'hi ha un altre que també el que toquen els nostres protagonistes, Els Laietans. Aquest instrument és:

la Gralla, de vent fusta canya doble

Les parts de l'instrument:

Aquest instrument és molt típic per acompanyar musicalment els Castells mentre construeixen les imponents construccions humanes. A continuació vídeo de la UNESCO en la proclamació dels Castells com Patrimoni Immaterial de la Humanitat.




En el següent vídeo podreu escoltar la popular peça Toc de Castells que s'interpreta a dues veus; escolteu com per a la pujada s'interpreta una melodia i per a la baixada una altra.



De la mateixa família i germana de la gralla, el grup Els Laietans també toquen un instrument que sona més greu és:
la Tarota, de vent fusta canya doble



Però recordem les imatges que representarem amb el cos en la nostra dansa:

El cargol bover, a l'inici quan pugem i baixem.

Els focs artificials, amb el gest explosiu dels braços però la caiguda suau com el fum.

La pinya, tancada i compacte...

per fer pujar l'enxaneta.

L'ou que deixem buit per omplir-lo després.
 

Les muntanyes de Montserrat, el cor de Catalunya, que les farem bategar.

I amb els mocadors formem un bonic, lliure i colorit trencadís modernista com
el drac de Gaudí al Park Güell.

MUS-E 2014

Un any més ja arriba la primavera i el Sant Jordi (23 d'abril) però el mateix dia també celebrem el Dia MUS-E en què interpretem una dansa que hem après amb el mestre ballarí Jordi Puigdefàbregas.



Enguany treballem una música sense text, instrumental, d'una regió d'Europa (Catalunya) i representant amb el cos símbols de Catalunya. I quins són?

Alguns estan en la música. Enguany hem escollit una sardana (=la dansa més característica de Catalunya). Cal dir que enguany, Barcelona és capital de la sardana i que un any més els alumnes de 6è aprendran aquesta dansa amb els avis i àvies del barri que venen a ensenyar-nos-la per ballar-la plegats el 23 d'abril.
Però nosaltres ballarem una sardana contemporània, una creació del grup Els Laietans que combina la sardana i fragments d'una cançó molt coneguda per tots vosaltres, quina és?
Escolta-la aquí per endevinar-ho!

La sardana és una dansa i una música que l'interpreta un grup de música, aquest conjunt instrumental es diu Cobla. Dins de la cobla hi han instruments ben coneguts i presents a tot el món com el contrabaix, la trompeta o el trombó però n'hi han que són únics de la música catalana. Veiem-los:

Flabiol, de vent fusta bisell


Tamborí, de percussió indeterminada


El flabiol i el tamborí el toca el mateix músic, un amb cada mà


Tible, de vent fusta canya doble


Tenora, de vent fusta canya doble


La cançó que ballarem està interpretada pels Laietans i la Cobla Sant Jordi, una de les cobles més importants del país. Però a més dels instruments que us he comentat, n'hi ha un altre que és el que toquen els nostres protagonistes, Els Laietans. L'instrument que falta és:

Gralla, de vent fusta canya doble

Les parts de l'instrument:

Aquest instrument és molt típic per acompanyar musicalment els Castells mentre construeixen els imponents castells humans.






Però recordem les imatges que representarem amb el cos en la nostra dansa:

Els focs artificials, amb el gest explosiu dels braços però la caiguda suau com el fum.

La pinya, tancada i compacte...

per fer pujar l'enxaneta.

I les muntanyes de Montserrat, el cor de Catalunya, que les farem bategar.

Maestro de Maestros

Hoy es un día triste para los amantes de la música. Nos ha dejado uno de los músicos más importantes de la Historia y el artista más destacado del flamenco: Paco de Lucía. Sí, aquél de quien os pongo la audición de guitarra cuando aprendemos el instrumento en 1er curso.



Y, ¿qué tenía de especial, te preguntarás? Déjame que te cuente un poco su historia y luego, si quieres, escuchas su música. Al final podrás opinar por ti mism@.


Para empezar, se llamaba Francisco Sánchez Gómez. 'Paco' es el diminutivo y 'de Lucía' porque así se llamaba su madre portuguesa, Lucia Gomes. Además, en su pueblo natal, y en toda Andalucía, los niñ@s se les llamaba por el nombre de pila y el de quien era hij@. Y así quedó también su nombre artístico.

Cogió la guitarra por primera vez a los 7 años, recibiendo instrucción de la mano de su padre y, luego, de su hermano mayor. Por motivos económicos su padre lo sacó de la escuela e hizo que se dedicara a tocar, practicar y estudiar durante muchas horas (entre 6 y 8 horas diarias).

A los 12 años formó su primer grupo con su hermano Pepe al cante (=cantar de estilo flamenco), dos años más tarde grabaron su primer disco. Un año antes, a los 13, entró a trabajar como tercera guitarra en la Compañía de Ballet Clásico Español con la que realizó su primera gira por Estados Unidos y luego por medio mundo. Unos años más tarde ya interpretaba sus composiciones y a partir de los 15 años, aproximadamente, publica discos con su música. El punto álgido de su carrera fue a partir de los 23 años, actuando en Barcelona y 5 años más tarde en los teatros más importantes de Madrid.

1967, a los 20 años, interpretando el Tico-Tico

En esta época, y en Madrid, conoció su pareja artística. Juntos revolucionaron todos los fundamentos del flamenco, este amigo inseparable fue Camarón de la Isla.




Fueron exigentes y respetuosos con la tradición (recordar que el flamenco es un estilo de música que fecha del siglo XVIII) pero a la vez fueron auténticos virtuosos renovadores. Llegaron a grabar 13 discos a lo largo de 9 años. 

Paco de Lucía empezó a recoger grandes premios a los 28 años, premios de flamenco pero también de reconocimiento mundial por su enorme éxito y sus grandes ventas de discos: el Premio Nacional de Guitarra, el Premio Príncipe de Astúrias, un Grammy (=los Oscars de la música),...

En 1981 crea su Sexteto con otra guitarra, cante, percusión, bajo y flauta/saxo. Esta formación, que recibió un éxito y reconocimiento mundial espectacular, creó lo que hoy se conoce como un conjunto-formación-banda-grupo flamenco. Aquí se rompieron todos los límites pues se integraron instrumentos nuevos y modernos, ritmos nuevos, instrumentos de otras culturas (como el cajón, de origen peruano),...


Los años posteriores supo mezclarse, aprender y enseñar de los músicos más importantes del mundo: como Chick Corea, John McLaughlin, Al di Meola, Tomatito, Jorge Pardo, Carles Benavent, Moraíto, Rubem Dantas, Chicuelo,... y un larguísimo etc. Los músicos más grandes del mundo y de la Historia se deleitaban por tocar con él... hoy le lloran.

¿Tocó siempre flamenco? También jazz, bossa, latin, melódico, experimental, clásica... y flamenco. ¡Y todo sin saber música: no sabía leer una partitura!

Algunos ejemplos:







Aportó una última renovación: fijaros como pone la pierna izquierda. No os podéis imaginar la cantidad de críticas que recibió por transgredir la postura del instrumento. Él justificaba esta postura porque de este modo tenía el mastil más cerca.

Un referente y un estímulo para los amantes de la música hecha con pasión, entrega y arte.

Descansa en paz, maestro.



Más info: