Un any més ja arriba la primavera i el Sant Jordi (23 d'abril) però el mateix dia també celebrem el Dia MUS-E en què interpretem una dansa que hem après amb el mestre ballarí Jordi Puigdefàbregas.
Enguany treballem una música sense text, instrumental, d'una regió d'Europa (Catalunya) i representant amb el cos símbols de Catalunya. I quins són?
Alguns estan en la música. Enguany hem escollit una sardana (=la dansa més característica de Catalunya). Cal dir que enguany, Barcelona és capital de la sardana i que un any més els alumnes de 6è aprendran aquesta dansa amb els avis i àvies del barri que venen a ensenyar-nos-la per ballar-la plegats el 23 d'abril.
Però nosaltres ballarem una sardana contemporània, una creació del grup Els Laietans que combina la sardana i fragments d'una cançó molt coneguda per tots vosaltres, quina és?
Escolta-la aquí per endevinar-ho!
La sardana és una dansa i una música que l'interpreta un grup de música, aquest conjunt instrumental es diu Cobla. Dins de la cobla hi han instruments ben coneguts i presents a tot el món com el contrabaix, la trompeta o el trombó però n'hi han que són únics de la música catalana. Veiem-los:
Flabiol, de vent fusta bisell
Tamborí, de percussió indeterminada
El flabiol i el tamborí el toca el mateix músic, un amb cada mà
Tible, de vent fusta canya doble
Tenora, de vent fusta canya doble
La cançó que ballarem està interpretada pels Laietans i la Cobla Sant Jordi, una de les cobles més importants del país. Però a més dels instruments que us he comentat, n'hi ha un altre que és el que toquen els nostres protagonistes, Els Laietans. L'instrument que falta és:
Gralla, de vent fusta canya doble
Les parts de l'instrument:
Aquest instrument és molt típic per acompanyar musicalment els Castells mentre construeixen els imponents castells humans.
Però recordem les imatges que representarem amb el cos en la nostra dansa:
Els focs artificials, amb el gest explosiu dels braços però la caiguda suau com el fum.
La pinya, tancada i compacte...
per fer pujar l'enxaneta.
I les muntanyes de Montserrat, el cor de Catalunya, que les farem bategar.
