Un matí, anant a ca l’avi,
una vaca em vaig trobar.
Era blanca, amb coloraines,
taques roses i blau clar.
De veritat?De mentida!
Ai quina vaca tan divertida!
En lloc d’ulls té gira-sols,
porta un llaç groc a la cua,
els llavis fan com un cor…
du ventall, que així no sua.
De veritat?De mentida!
Ai quina vaca tan divertida!
Tot fent uns passos de dansa,
davant meu fa un giravolt,
i amb uns bramuls que m’eixorden
canta “do-re-mi-fa-sol!”.
De veritat?De mentida!
Ai quina vaca tan divertida!
Quan es cansa de trescar,
va i fa un salt tan alt com pot,
que té la casa en un núvol.
Quan és dalt, em fa un llengot.
De veritat? De mentida!
Ai quina vaca tan divertida!
Helena Vidal