Archivo del Autor: Música Font Freda

FLAUTA 5è: HAVANERA

Publicado el por
HAVANERA



Fes clic als nois mariners i veuràs un capítol de l'Atrapatoons que parla de l'Havanera.


L’Havanera és un gènere musical que té el seu origen durant el segle XIX en els “indianos”, mariners i emigrants retornats de Cuba que canten amb nostàlgia records d’aquella terra. Generalment s’interpretava a les tavernes.
Musicalment té el seu origen en el ritme d’una dansa anglesa anomenada contradansa que passà d’Anglaterra a França i de França a Espanya i, finalment, d’Espanya a Cuba quan els espanyols anaren a aquesta illa antillana a mirar de fer fortuna.
L’havanera doncs porta arrels angleses però s’ha enriquit amb els ritmes caribenys que els espanyols van trobar a ultramar.
En la seva versió més pura s’interpreta a capella, encara que en l’actualitat és habitual acompanyar-la amb guitarres i acordió.
Estan escrites en compàs de dos per quatre i el seu tempo és més aviat lent.
(Font: viquipedia)

PERE I EL LLOP

Publicado el por
El conte d'en Pere i el llop el va escriure en Sergei Prokofiev. La seva intenció era que tots els nens i nenes coneguessin la música simfònica d'una manera divertida. Per fer-ho va utilitzar aquest conegut conte rus i els instruments de l'orquestra. 

Cada personatge té un instrument, els vols descobrir? Aviam si amb aquest joc els descobreixes...


L’argument és:
"Un dia, en Pere va sortir de casa i es va fer amic d’un ocell. Com que en Pere s’havia deixat la tanca oberta, un ànec va escapar-se i va anar a banyar-se al toll. Allà s’hi va trobar un ocell, que no havia vist mai cap ànec. I com que l’ànec tampoc no havia vist mai cap més ocell, van quedar tots dos meravellats. Tan meravellats estaven, que no s’adonaven que el gat se’ls acostava per menjar-se’ls per berenar. Sort que en Pere ho va veure i va cridar: “Vigileu!”. En Pere va cridar tan fort que fins i tot el seu avi, des de casa, el va sentir. I va sortir a renyar-lo, tot cridant ben enfadat: “Pere! Torna a casa! I si ve el llop?” En aquell moment, el llop va aparèixer disposat a cruspir-se el primer despistat que trobés…, que va ser l’ànec. Abans que el llop afamat s’empassés cap més dels seus amics, en Pere va dir al seu avi: “No em fan por els llops”, i va sortir amb una corda per capturar-lo. Sense que el veiés el llop, es va enfilar a un arbre i, amb l’ajuda de l’ocell, va aconseguir fer un llaç a la cua del llop. Quan els caçadors que perseguien el llop van arribar, en Pere els va dir: “No dispareu, portem-lo al zoo”. I l’hi van portar i encara hi és. I si escolteu amb atenció dins la panxa del llop, encara s’hi sent l’ànec que crida:”Sóc aquí”. (Font: Atrapasons)

Veurem un curt d'animació que va guanyar un Oscar l'any 2008, dirigit per Suzie Templeton, basat en aquest conegut conte musical de Sergei Prokofiev.


Què? Us ha agradat la pel.lícula?
Si la voleu tornar a veure clique a aquest enllaç:

http://eduplanetamusical.es/2015/04/20/cuento-musical-pedro-y-el-lobo/#.VT1EsVXtmko


Per veure si heu estat atents us proposo unes endevinalles, a veure qui me les contesta en un comentari:
 pregunta 1



pregunta 2





 pregunta 3