Sant Jordi



Avui és Sant Jordi.

És un dia especial, on podem gaudir de la generositat, l'il·lusió, la lectura, el gust i passar-nos-ho d'allò més bé.

I què passa? Doncs que els nois regalem una rosa a les nenes, noies, cosines, mares, tietes, senyores, amigues i conegudes. En representació de l'amor i la gratitud (per exemple a la nostra mare, àvia o germana). I elles ens corresponen generosament amb un llibre als nens, nois, joves, senyors, pares, avis, tiets, cosins, amics i coneguts. I per què un llibre? Doncs perquè és el Dia Internacional del Llibre (i la lectura) commemorant la defunció de Miguel de Cervantes, escriptor d'El Quixot.
També veureu que pengem una senyera (=bandera de Catalunya) doncs Sant Jordi és el patró de Catalunya.

rosa, llibre i senyera


Com que és un dia de festa us passo una cançó que un gran músic, Jose Manuel Pagán, va composar pel disc Cançons de Sant Jordi.

També us penjo, del mateix disc, aquesta cançó que cada nou curs ensenyo als menuts de Primària, la classe de Les Estrelles. És una cançó Popular hongaresa (=d'Hungria) amb lletra adaptada al català, i en concret a Sant Jordi.



I ara, la mateixa cançó que el famós compositor Béla Bartók va adaptar al piano.




I com que tot això de cantar, ballar, escriure, riure i ser generós fa obrir la gana us deixo amb la recepta del dia que no pot faltar, el Pa de Sant Jordi (i si vols saber de què està fet hauràs de clicar l'enllaç). Ara ja saps què berenar demà. Passa't a comprar-ne al Forn de Pa i recordareu el vostre dia Cuiner-Cuinera.

Bona festa i bon profit!

Beethoven a gran escala

La Novena Simfonia de Beethoven és especial per moltes raons, la maduració d'aquesta obra i fer-la realitat sobre el pentagrama li va suposar una feina que va començar el 1793 -en el que va sentir la necessitat de posar música al poema de Schiller "An die Freude", al qual tots la coneixem per "Oda a l'Alegria" o, més ben dit segons Maragall, "Cant de joia"- fins el 1824 (31 anys de feina, pràcticament tota la seva vida). Això indica la importància que l'autor va donar a la seva última i més interpretada simfonia. Es diu que Beethoven mai va poder escoltar-la degut al seu estat avançat de sordesa. 
En els seus temps fou una obra molt revolucionària per incloure una part coral en el seu últim moviment.

Una adaptació d'aquesta simfonia, realitzada pel famós director Karajan, és des del 1972 l'himne d'Europa i és l'única composició musical de la Història declarada per la UNESCO, patrimoni de la humanitat.

El més sorprenent d'aquest video és el muntatge. A Osaka (Japó) 10.000 cantants interpreten la famosa part coral del 4t moviment. Quasi bé un estadi sencer. I de memòria!



Beethoven a gran escala

La Novena Simfonia de Beethoven és especial per moltes raons, la maduració d'aquesta obra i fer-la realitat sobre el pentagrama li va suposar una feina que va començar el 1793 -en el que va sentir la necessitat de posar música al poema de Schiller "An die Freude", al qual tots la coneixem per "Oda a l'Alegria" o, més ben dit segons Maragall, "Cant de joia"- fins el 1824 (31 anys de feina, pràcticament tota la seva vida). Això indica la importància que l'autor va donar a la seva última i més interpretada simfonia. Es diu que Beethoven mai va poder escoltar-la degut al seu estat avançat de sordesa. 
En els seus temps fou una obra molt revolucionària per incloure una part coral en el seu últim moviment.

Una adaptació d'aquesta simfonia, realitzada pel famós director Karajan, és des del 1972 l'himne d'Europa i és l'única composició musical de la Història declarada per la UNESCO, patrimoni de la humanitat.

El més sorprenent d'aquest video és el muntatge. A Osaka (Japó) 10.000 cantants interpreten la famosa part coral del 4t moviment. Quasi bé un estadi sencer. I de memòria!



Lutiers

Durant aquest descans he pogut llegir una mica i m'ha arribat a les mans, per casualitat, aquesta revista del diari La Vanguardia on hi apareix un article sobre els lutiers de violins. 

Els lutiers són artesans i artesanes que construeixen, reparen i restauren instruments musicals. Una feina molt minuciosa, que requereix moltíssima paciència, observació, delicadesa,... Però alhora aporta tranquil·litat, plaer i respostes a tot allò que envolta a l'instrument i que, sovint o sempre, els intèrprets desconeixem. És una apassionant manera d'aprofundir en el coneixement de l'instrument i endinsar-se en una forma d'art musical paral·lela a la interpretació, el coneixement intens de l'instrument.







Font: Revista "Magazine", La Vanguardia. 1 d'abril del 2012.

Lutiers

Durant aquest descans he pogut llegir una mica i m'ha arribat a les mans, per casualitat, aquesta revista del diari La Vanguardia on hi apareix un article sobre els lutiers de violins. 

Els lutiers són artesans i artesanes que construeixen, reparen i restauren instruments musicals. Una feina molt minuciosa, que requereix moltíssima paciència, observació, delicadesa,... Però alhora aporta tranquil·litat, plaer i respostes a tot allò que envolta a l'instrument i que, sovint o sempre, els intèrprets desconeixem. És una apassionant manera d'aprofundir en el coneixement de l'instrument i endinsar-se en una forma d'art musical paral·lela a la interpretació, el coneixement intens de l'instrument.







Font: Revista "Magazine", La Vanguardia. 1 d'abril del 2012.