Ah! Vous dirai-je maman


 
Kanta edota melodia honen jatorria Frantzian kokatzen omen da.  Gero, mundu zabalean egin zen ezaguna. Mozart handiak, melodia hartu eta bariazioak egin zizkion. Hemen ingelesaz entzungo dugu. Ikastetxean ingeles irakasgaian 2. mailan ikasten dute . Eta musikan ere egiten dugu, baina euskaraz eta 3-ko konpasean eginiko moldaketarekin. Hor behean dituzue notak bideoarekin batera flautarekin jo ahal izateko. Bigarren bideoan, berriz, gure Wolfgang Amadeusek eginikoa.









De origen francés, esta canción es famosa en todo el mundo. El gran Mozart la recogió y compuso unas variaciones. Ahora la vamos a escuchar en inglés, que es como la trabajan los de 2º en el colegio en esta asignatura. En música también la trabajamos en euskara, pero con arreglo para compás de "tres por cuatro". Debajo del primer vídeo tenéis las notas para acompañarla con la flauta. En el segundo vídeo, las variaciones que compuso nuestro Wolfgang Amadeus.

Fragment de la 9a Simfonia (Beethoven)

La Simfonia núm. 9 en re menor op. 125 és la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, acabada a principis del 1824. És una de les obres més transcendentals i, en alguns fragments també més popular, de la història de la música. El seu últim moviment, que incorpora una part de "l'Ode an die Freude" (Oda a l'Alegria) de Friedich von Schiller,  va ser molt innovador per l'època i va marcar un canvi decisiu en el món simfònic. És una música que s'ha convertit en un símbol de la llibertat i de la germanor entre els pobles i, des de 1986, és l'himne de la Unió Europea.
Ací tenim el fragment més conegut. Clica en la imatge.


Clica en la imatge i podràs triar entre escoltar la cançó completa o començar a aprendre-la pas a pas.

http://www.aprendomusica.com/const2ca/12himnealegria/himnealegria.html

En aquest vídeo pots practicar la canço, al mateix temps que veus les posicions de la flauta i seguixes la partitura

 
Fragment del 4t moviment


4t moviment "Choral" dirigit per Leonard Bernstein




Fragment de la 9a Simfonia (Beethoven)

La Simfonia núm. 9 en re menor op. 125 és la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, acabada a principis del 1824. És una de les obres més transcendentals i, en alguns fragments també més popular, de la història de la música. El seu últim moviment, que incorpora una part de "l'Ode an die Freude" (Oda a l'Alegria) de Friedich von Schiller,  va ser molt innovador per l'època i va marcar un canvi decisiu en el món simfònic. És una música que s'ha convertit en un símbol de la llibertat i de la germanor entre els pobles i, des de 1986, és l'himne de la Unió Europea.
Ací tenim el fragment més conegut.