Archivo de la etiqueta: piano

LA PLUS QUE LENTE

Publicado el por
Caracol


Lento viene el futuro 
lento 
pero viene 

                                                                                   (Mario Benedetti. "Cotidianas")

Y lentamente se precipita el final del curso, añadiremos.

A tres de Junio y aunque no esté en nuestro ánimo el hacer un elogio de la lentitud,  quisiera presentaros este vals  "más que lento" escrito en 1910 por Claude Debussy. Pese a que  el compositor   pretendió parodiar el estilo de los valses de salón, tan de moda en aquel entonces, lo cierto es que la pieza, compuesta para piano en un principio,  alcanzó un éxito extraordinario y, por supuesto, inesperado. 

Escuchemos ahora al gran  Arthur Rubinstein
 

 Aquí, en versión para violín y piano con Henryk Szeryng. 


Para saber más no dejéis de leer estas notas a un programa que escribe el musicólogo Yvan Nommick. Os aclararán algunas cosas sobre la obra (y son muy breves).


Wow!

Publicado el por
Segur que haureu sentit a parlar de la telescombraria (o telebasura). També haureu sentit dir que a la TV no hi fan res, o poc, de bo. La veritat és que televisió de qualitat cada vegada menys i cal buscar.

Però amb aquest post em tiraré pedres a la teulada.

Segur que coneixeu els concursos televisius sobre nous talents i grans dots de qualsevol tipus, generalment artístiques (exemples com: Tú sí que vales, Fama, Puro Cuatro,...), no entrarem a valorar ni la qualitat dels concursants, ni el prestigi del jurat, les "valoracions" que es facin i com es fan, ni els números presentats. Només he volgut agafar uns exemples de gent extraordinàriament sorprenent que sí tenen alguna cosa a ensenyar i ser vistos.

Començo amb un nen de Barcelona de 10 anys.


Va guanyar la final d'un d'aquests concursos. En aquest vídeo interpretant una peça composada per ell mateix. Sí, sí, com ho sents, composada per ell mateix.



Canvi de terç, guanyador del concurs francès fent Beatbox.


I en la versió americana ballant Popping.


I, finalment, una mostra de superació i esforç de manera autodidàcta (=aprenent sol) que és més que el resultat en sí.


Wow!

Publicado el por
Segur que haureu sentit a parlar de la telescombraria (o telebasura). També haureu sentit dir que a la TV no hi fan res, o poc, de bo. La veritat és que televisió de qualitat cada vegada menys i cal buscar.

Però amb aquest post em tiraré pedres a la teulada.

Segur que coneixeu els concursos televisius sobre nous talents i grans dots de qualsevol tipus, generalment artístiques (exemples com: Tú sí que vales, Fama, Puro Cuatro,...), no entrarem a valorar ni la qualitat dels concursants, ni el prestigi del jurat, les "valoracions" que es facin i com es fan, ni els números presentats. Només he volgut agafar uns exemples de gent extraordinàriament sorprenent que sí tenen alguna cosa a ensenyar i ser vistos.

Començo amb un nen de Barcelona de 10 anys.


Va guanyar la final d'un d'aquests concursos. En aquest vídeo interpretant una peça composada per ell mateix. Sí, sí, com ho sents, composada per ell mateix.



Canvi de terç, guanyador del concurs francès fent Beatbox.


I en la versió americana ballant Popping.


I, finalment, una mostra de superació i esforç de manera autodidàcta (=aprenent sol) que és més que el resultat en sí.


Montsalvatge

Publicado el por
Avui fa un segle (=100 anys) que va néixer un dels músics catalans més importants de la Història, Xavier Montsalvatge. 

Compositor i crític musical. Va composar una extensa obra per a piano, per a orquestra, concerts per a piano i orquestra, òperes, ballets, música de cambra, bandes sonores, música per a cobla, sardanes i música infantil. Com veieu, Montsalvatge va ser un compositor variat i prolífic (=que va produir molt), a més de crear una música avançada als seus temps (el mateix que comentàvem de Tàpies) fet que li va donar, i li dóna encara ara, reconeixement mundial.

Enguany la Generalitat de Catalunya ha preparat una exposició per commemorar (=celebrar, recordar) la data centenària d'aquest artista català.

Us deixo un parell d'exemples de la seva obra.

 Concert per a piano i orquestra (1953).

Sonatina per a piano, interpretat per Alícia de Larrocha,
una de les millors pianistes de la Història.
A més podem seguir la música amb la partitura.

Una sardana, ara que s'apropa Sant Jordi.

Montsalvatge

Publicado el por
Avui fa un segle (=100 anys) que va néixer un dels músics catalans més importants de la Història, Xavier Montsalvatge. 

Compositor i crític musical. Va composar una extensa obra per a piano, per a orquestra, concerts per a piano i orquestra, òperes, ballets, música de cambra, bandes sonores, música per a cobla, sardanes i música infantil. Com veieu, Montsalvatge va ser un compositor variat i prolífic (=que va produir molt), a més de crear una música avançada als seus temps (el mateix que comentàvem de Tàpies) fet que li va donar, i li dóna encara ara, reconeixement mundial.

Enguany la Generalitat de Catalunya ha preparat una exposició per commemorar (=celebrar, recordar) la data centenària d'aquest artista català.

Us deixo un parell d'exemples de la seva obra.

 Concert per a piano i orquestra (1953).

Sonatina per a piano, interpretat per Alícia de Larrocha,
una de les millors pianistes de la Història.
A més podem seguir la música amb la partitura.

Una sardana, ara que s'apropa Sant Jordi.