Wow!

Segur que haureu sentit a parlar de la telescombraria (o telebasura). També haureu sentit dir que a la TV no hi fan res, o poc, de bo. La veritat és que televisió de qualitat cada vegada menys i cal buscar.

Però amb aquest post em tiraré pedres a la teulada.

Segur que coneixeu els concursos televisius sobre nous talents i grans dots de qualsevol tipus, generalment artístiques (exemples com: Tú sí que vales, Fama, Puro Cuatro,...), no entrarem a valorar ni la qualitat dels concursants, ni el prestigi del jurat, les "valoracions" que es facin i com es fan, ni els números presentats. Només he volgut agafar uns exemples de gent extraordinàriament sorprenent que sí tenen alguna cosa a ensenyar i ser vistos.

Començo amb un nen de Barcelona de 10 anys.


Va guanyar la final d'un d'aquests concursos. En aquest vídeo interpretant una peça composada per ell mateix. Sí, sí, com ho sents, composada per ell mateix.



Canvi de terç, guanyador del concurs francès fent Beatbox.


I en la versió americana ballant Popping.


I, finalment, una mostra de superació i esforç de manera autodidàcta (=aprenent sol) que és més que el resultat en sí.


Wow!

Segur que haureu sentit a parlar de la telescombraria (o telebasura). També haureu sentit dir que a la TV no hi fan res, o poc, de bo. La veritat és que televisió de qualitat cada vegada menys i cal buscar.

Però amb aquest post em tiraré pedres a la teulada.

Segur que coneixeu els concursos televisius sobre nous talents i grans dots de qualsevol tipus, generalment artístiques (exemples com: Tú sí que vales, Fama, Puro Cuatro,...), no entrarem a valorar ni la qualitat dels concursants, ni el prestigi del jurat, les "valoracions" que es facin i com es fan, ni els números presentats. Només he volgut agafar uns exemples de gent extraordinàriament sorprenent que sí tenen alguna cosa a ensenyar i ser vistos.

Començo amb un nen de Barcelona de 10 anys.


Va guanyar la final d'un d'aquests concursos. En aquest vídeo interpretant una peça composada per ell mateix. Sí, sí, com ho sents, composada per ell mateix.



Canvi de terç, guanyador del concurs francès fent Beatbox.


I en la versió americana ballant Popping.


I, finalment, una mostra de superació i esforç de manera autodidàcta (=aprenent sol) que és més que el resultat en sí.


Montsalvatge

Avui fa un segle (=100 anys) que va néixer un dels músics catalans més importants de la Història, Xavier Montsalvatge. 

Compositor i crític musical. Va composar una extensa obra per a piano, per a orquestra, concerts per a piano i orquestra, òperes, ballets, música de cambra, bandes sonores, música per a cobla, sardanes i música infantil. Com veieu, Montsalvatge va ser un compositor variat i prolífic (=que va produir molt), a més de crear una música avançada als seus temps (el mateix que comentàvem de Tàpies) fet que li va donar, i li dóna encara ara, reconeixement mundial.

Enguany la Generalitat de Catalunya ha preparat una exposició per commemorar (=celebrar, recordar) la data centenària d'aquest artista català.

Us deixo un parell d'exemples de la seva obra.

 Concert per a piano i orquestra (1953).

Sonatina per a piano, interpretat per Alícia de Larrocha,
una de les millors pianistes de la Història.
A més podem seguir la música amb la partitura.

Una sardana, ara que s'apropa Sant Jordi.

Montsalvatge

Avui fa un segle (=100 anys) que va néixer un dels músics catalans més importants de la Història, Xavier Montsalvatge. 

Compositor i crític musical. Va composar una extensa obra per a piano, per a orquestra, concerts per a piano i orquestra, òperes, ballets, música de cambra, bandes sonores, música per a cobla, sardanes i música infantil. Com veieu, Montsalvatge va ser un compositor variat i prolífic (=que va produir molt), a més de crear una música avançada als seus temps (el mateix que comentàvem de Tàpies) fet que li va donar, i li dóna encara ara, reconeixement mundial.

Enguany la Generalitat de Catalunya ha preparat una exposició per commemorar (=celebrar, recordar) la data centenària d'aquest artista català.

Us deixo un parell d'exemples de la seva obra.

 Concert per a piano i orquestra (1953).

Sonatina per a piano, interpretat per Alícia de Larrocha,
una de les millors pianistes de la Història.
A més podem seguir la música amb la partitura.

Una sardana, ara que s'apropa Sant Jordi.

Eskolan musika eta jakintza orokorra bizirik. En la escuela la música y el saber vivos.

Arratsalde on.

Berandu nabil astean zehar egin dugunari buruz hitz egiteko, baina denbora pila bat behar izan dut bloga hobetzeko. Atal berri batzuk sartu ditut, espero dut zuen gustukoak izatea. Orain joan den astean egindako interesgarriena zinzilikatuko dut.

Eskolako ikasle askok musika eskoletara edo kontserbatorioetara joaten dira arratsaldeetan. Ikasle horietariko askok beraiek jotzen dituzten musika tresnak eskolara ekartzeko eskatu didate. Hasieran komenigarria ez zela pentsatzen nuen, eskolako programazioa aurrera eramateko zailagoa izango zela uste nuelako - talde bakoitzarekin 50 minutuko saioak ditut, oso gutxi da hori. Baina bloga sortu ondoren, egin zidaten eskaera hori derrigortzat jo nuen. Aukera paregabea zen eskolan lantzen ditugun edukiak barneratzeko eta ulertzeko. Zergatik ez? Bideo grabaketaren bidez, musika tresnak zuzenean ikusteko aukera paregabea nuen. Ba aurrera idei horrekin!!!

Orain grabatutako bideoak txertatuko ditut. Ikasleen babesarako ez ditut aurpegiak grabatuko, ez dira bideotan agertuko. Gelditzen zaidan lana musika tresna horiei buruzko informazio gehiago sartzea da, eta horrek denbora gehiago eskatuko dit. Bitartean espero dut grabatutako bideo horiek zuen gustokoak izango direla.

 




 Se me ha hecho tarde para contar lo más interesante o diferente que hicimos la semana pasada. He necesitado mucho tiempo para mejorar el blog. He incluido unas secciones nuevas que espero sean
de vuestro agrado.  Muchos alumnos/as del cole, me han insistido en traer los instrumentos que ellos tocan a la escuela. Siempre me he negado, porque creía que sería dificultuso terminar la programación. (Con cada grupo tengo 50 minutos de sesión semanales). Al crear el blog, me dí cuenta de que tendría opción de dejar información que en clase sería imposible mecionar por la falta de tiempo, y así tener más tiempo de música virtual. La idea de los niños era estupenda para poder ver los instrumentos en directo. Además el blog me permite crear información vía web adicional. Así que ¡Adelante!

Ahora introduciré los vídeos en los que aparecen tocando sus instrumentos. Por respeto a que el alumnado es menor de edad - aunque el cole dispone de permisos para realizar grabaciones - no aparecen las caras de los alumnos. El trabajo pendiente que me queda, es añadir información sobre los instrumentos musicales que ellos tocan... y eso me llevará un poquito de tiempo...
Espero que os gusten las grabaciones.