AUDICIÓ DE SONA BACH A P3 i P4


1.- Suite per a violoncel sol núm. 3 en do major, BWV 1009: Bourrée I (*) 1’49’’
harmònica, bansuri, baix elèctric i ocellets

Hem treballat aquesta versió que s'ha fet d'una peça de Bach molt més moderna des de l'Auditori.
En aquesta melodia hem treballat molt la pulsació i ens hem fixat que sonen ocells! Tot i que alguns es pensaven que podien ser ocells de veritat, a la classe els he demostrat que hi ha instruments que poden fer el so d'aquests animals!
P3



P4




Quan el pare no té pa

La classe de 2n ha treballat molt, i encara ho va fent, per fer aquest exercici. Es tracta de la cançó Quan el pare no té pa però no només cantada, fent 3 coses alhora.


Us explico ràpidament com ho han après:

1. Aprenem la lletra i la cançó, i què significa.
2. Piquem la pulsació als genolls mentre la cantem.
3. Cantem i piquem el ritme de la lletra.
4. Piquem i diem el ritme de la lletra amb una síl·laba neutra, com per exemple "LA".
5. Mentre diem el ritme amb síl·laba neutra seguim la cançó picant la pulsació en una part lliure del cos.
6. Transcrivim per parts la cançó: oralment.
7. I escrit a la pissarra:


8. Tornem a fer el principi però dempeus. Cantar la cançó i caminar la pulsació.
9. Cantar la cançó i picar el ritme.
10. Cantar la cançó, picar el ritme i caminar la pulsació.
11. Caminem el ritme solfejant-lo amb la veu amb síl·laba neutra.
12. Caminem el ritme solfejant-lo amb la veu amb nom de ritmes (TA i TITI).
13. Caminem el ritme i piquem la pulsació mentre el mestre interpreta la peça al piano.
14. I la part més difícil: cantar la cançó, picar la pulsació i caminar el ritme.

Ha estat dur i costós però se'n van sortint prou bé. Recordem que més important que el resultat és la voluntat, l'esforç.

Bona feina, "Artistes".


Quan el pare no té pa

La classe de 2n ha treballat molt, i encara ho va fent, per fer aquest exercici. Es tracta de la cançó Quan el pare no té pa però no només cantada, fent 3 coses alhora.


Us explico ràpidament com ho han après:

1. Aprenem la lletra i la cançó, i què significa.
2. Piquem la pulsació als genolls mentre la cantem.
3. Cantem i piquem el ritme de la lletra.
4. Piquem i diem el ritme de la lletra amb una síl·laba neutra, com per exemple "LA".
5. Mentre diem el ritme amb síl·laba neutra seguim la cançó picant la pulsació en una part lliure del cos.
6. Transcrivim per parts la cançó: oralment.
7. I escrit a la pissarra:


8. Tornem a fer el principi però dempeus. Cantar la cançó i caminar la pulsació.
9. Cantar la cançó i picar el ritme.
10. Cantar la cançó, picar el ritme i caminar la pulsació.
11. Caminem el ritme solfejant-lo amb la veu amb síl·laba neutra.
12. Caminem el ritme solfejant-lo amb la veu amb nom de ritmes (TA i TITI).
13. Caminem el ritme i piquem la pulsació mentre el mestre interpreta la peça al piano.
14. I la part més difícil: cantar la cançó, picar la pulsació i caminar el ritme.

Ha estat dur i costós però se'n van sortint prou bé. Recordem que més important que el resultat és la voluntat, l'esforç.

Bona feina, "Artistes".


Partitura

Avui els alumnes de 1r han acabat la feina realitzada durant 3 sessions, que no són poques però sobretot intenses. Han escrit la partitura d'una música tot solets.

La feina va començar amb escalfament corporal de la nostra "casa" (=el nostre cos) i caminar una música que un servidor intentava tocar al piano (ràpida i lenta, forta i fluixa, dolça i enèrgica...). A continuació hi afegien gest als silencis que quedaven entre fragment i fragment, entre pausa i pausa. Vam treballar el caminar i moure la pulsació lenta, normal i la ràpida.

A continuació, els explicava que marxaríem d'excursió mentre escoltàvem l'audició que treballaríem: primer passaríem per un bosc fosc i misteriós (el qual haurien de donar 3 passes i un silenci, al qual realitzarien un gest expressivament misteriós), després creuaríem un pont (a corxeres i de puntetes) i finalment arribaríem a un prat de llum i ple de flors (on caminaríem de manera alegre i oberta, colliríem floretes per arrencar pètals petits -fluix- i grans -fort- i tornaríem a caminar per acabar estirar-nos). La part entre parèntesis, evidentment, no es va explicar.

Després d'escoltar-la amb atenció vam aixecar-nos i vam representar la música tal i com us he explicat. Un cop representada ens vam asseure en rotllana i vam repartir pilotes. Amb elles vam seguir novament la música. Què vam seguir? La pulsació, les dinàmiques i el caràcter. A la primera part, la del bosc misteriós, picàvem les tres notes a terra i el gest que fèiem abans ara es tractava de percudir la pilota en alguna part del nostre cos. En la part del pont fèiem córrer veloçment la pilota per terra d'una mà a l'altre. I, finalment, en la part del prat amb flors, ens la passàvem d'una mà a l'altre, atenent que si sonava fluix el traspàs de la pilota era petit i si sonava fort el gest era gran.

Una vegada apresa l'estructura hem tornat a seguir la música però aquesta vegada amb la pilota. Hem fet ballar la pilota! I per què no?

I finalment, ara sí, hem analitzat com sóna la música i l'hem escrit a terra amb pals.

Els pals blancs representen les negres (1 pulsació).
El pal blanc amb pilota a sota representa la blanca (2 pulsacions).
La bola -verda- representa el silenci (1 pulsació).
Les plomes figuren el pont (transició sense mesura).
Els dos pals muntats un sobre de l'altre representen la barra de compàs. Per tant, si ens hi fixem, cada "habitació" (=compàs) té 4 pulsacions:

1+1+1+Z / pont / 1+1+1+1 / 1+1+2 //





La classe de 1r escrivim la partitura de:

Música per a una pantomima    de     W. A. MOZART



Bona feina!