Daily Archives: 7 septiembre 2016

Qué haces para promocionarte?

Publicado el por
Ya he compartido con vosotros algunas ideas relacionadas con el marketing y la promoción de un artista. Hoy me gustaría remarcar qué acciones se pueden desarrollar o son importantes para realizar antes, durante y después de un concierto o una actuación.

Antes de un concierto debes informar al máximo número de personas de que dicho concierto se va a celebrar. Si se hace un cartel, prestar especial atención a que figure el día, la hora, el lugar... Sobretodo si éste va a ser compartido en las redes sociales. No te olvides de utilizar estas mismas redes creando un evento que sea de fácil propagación o difusion. 

Incluye también el concierto en tu página web y/o en tu blog de manera visible y pide a tus contactos que informen a otros contactos suyos que les pueda interesar el concierto y puedes tambien redactar una nota de prensa y enviarla a los medios decomunicación de tu población. Obviamente, esto es en sí un trabajo que debe hacer un manager, pero hasta que lo consigas, deberás hacerlo tú.

Para el día del concierto estaría bien que planifiques el grabar alguna parte del mismo, que te quedes con algunas muestras de programas para un futuro uso con programadores y atiendas a todas las personas que quieran saludarte o felicitarte después del concierto. En el caso de que hayas grabado un cd este es el momento ideal para poder vender ejemplares a los asistentes.

Después del concierto no olvides dar las gracias a los organizadores y a las personas que te han atendido y contestar a los mensajes que hayas recibido.

Hoy en día ya no es tarea únicamente de la persona que programa el concierto sino que todos han de aportar su granito de arena, y cómo gestione el artista la situación es crucial! Hay que alejar de la cabeza las ideas preconcebidas de que es otro el que tiene que hacer esta labor y el artista sólo tiene que cantar.

Als meus companys.

Publicado el por
Abans de res, incorporar a aquesta celebració els que no hi són. Un record especial (i diari com el tinc jo) per l’Àngel.


Diuen que la vida dóna moltes voltes, doncs jo de moment no paro, estic en un bucle. Però a diferència de donar voltes a la babalà, jo en sóc ben conscient. Com sé clarament perquè fem aquest dinar: per celebrar que em perdeu de vista! Per fi!!

Doncs sí, em jubilen. Vaig néixer malament (podríem dir-me “malparit”), he patit molts entrebancs i dificultats, però sempre he encarat el que vingui i intentar demostrar que podia fer com els demés. Des de menut he procurat dissimular i sobreposar-me a les vicissituds de la manera més valenta i optimista que sabia o podia. L’”enfermetat” que suporto és crònica i degenerativa, des de fa temps la cosa va in crescendo. No pinta bé a la llarga però no tinc por. Al contrari, estic més fort, cansat i resistent que mai.

Avui és un dia culminant. Culmino la meva etapa de 7 anys al centre. Un reguitzell de sentiments, sensacions i records podrien fer per sí sols una valoració ben crua i detallada d’aquest temps. Era novell a l’escola quan escrivia a tort i a dret que em sentia com el mariner que arriba a port, a bon port. Atraca i amarra fort per quedar-s’hi. Vaig dir que aquí em volia jubilar. I he complert!

A l’escola he après: a integrar, a conviure, entregar-se incondicionalment, amb optimisme, amb força, intensitat, voluntat, caliu, respectar i fer-se respectar, un munt d’experiència i d’experiències, viure l’educació amb amor.

A l’escola he aportat: il·lusió, vocació, compromís, experiència, projectes, empatia, humilitat, paciència, imaginació, hores extres, empenta, feeling amb la canalla, que “quan hi sóc, estic al 200%” (en detriment del residu que em quedava per a la família), implicació, solidaritat, projectes, amor.

Sabeu que tinc un esperit crític i voldria tenir en compte punts febles, com per exemple: certa manca d’empatia envers una enfermetat quasi invisible, la irregular implicació educativa, el criticar per l’esquena (no la meva), l’apoltronament laboral, l’orgull (que a vegades encega) i la falta d’autocrítica. Quedi clar que és esporàdic, puntual, fluctuant i no pas universal.

Vull agraïr: sentir-me tan acollit, la confiança dipositada, el suport i l’ajuda, el companyerisme extrem, la calma del treball intens i exhaustiu, l’estreta amistat, la pedagogia realista i efectiva, la unió com una família.
Gràcies a tots i totes.

Finalment, tinc molt clar el que m’enduc d’aquesta casa: la millor feina, el millor lloc laboral, els records, les rialles, l’essència de l’escola, els companys que han esdevingut grans i incondicionals amics, l’orgull de formar part del “gueto” del barri, el caliu dels nens, tant que he après d’ells i amb ells, els esforços, el ritme viu de l’Escola. Però sobretot, sobretot, sobretot, l’amor cap als infants, els companys i la nostra professió. Espero i desitjo que recíproc.


Sempre al meu cor!
Moltes gràcies per formar part de mi.

Als meus companys.

Publicado el por
Abans de res, incorporar a aquesta celebració els que no hi són. Un record especial (i diari com el tinc jo) per l’Àngel.


Diuen que la vida dóna moltes voltes, doncs jo de moment no paro, estic en un bucle. Però a diferència de donar voltes a la babalà, jo en sóc ben conscient. Com sé clarament perquè fem aquest dinar: per celebrar que em perdeu de vista! Per fi!!

Doncs sí, em jubilen. Vaig néixer malament (podríem dir-me “malparit”), he patit molts entrebancs i dificultats, però sempre he encarat el que vingui i intentar demostrar que podia fer com els demés. Des de menut he procurat dissimular i sobreposar-me a les vicissituds de la manera més valenta i optimista que sabia o podia. L’”enfermetat” que suporto és crònica i degenerativa, des de fa temps la cosa va in crescendo. No pinta bé a la llarga però no tinc por. Al contrari, estic més fort, cansat i resistent que mai.

Avui és un dia culminant. Culmino la meva etapa de 7 anys al centre. Un reguitzell de sentiments, sensacions i records podrien fer per sí sols una valoració ben crua i detallada d’aquest temps. Era novell a l’escola quan escrivia a tort i a dret que em sentia com el mariner que arriba a port, a bon port. Atraca i amarra fort per quedar-s’hi. Vaig dir que aquí em volia jubilar. I he complert!

A l’escola he après: a integrar, a conviure, entregar-se incondicionalment, amb optimisme, amb força, intensitat, voluntat, caliu, respectar i fer-se respectar, un munt d’experiència i d’experiències, viure l’educació amb amor.

A l’escola he aportat: il·lusió, vocació, compromís, experiència, projectes, empatia, humilitat, paciència, imaginació, hores extres, empenta, feeling amb la canalla, que “quan hi sóc, estic al 200%” (en detriment del residu que em quedava per a la família), implicació, solidaritat, projectes, amor.

Sabeu que tinc un esperit crític i voldria tenir en compte punts febles, com per exemple: certa manca d’empatia envers una enfermetat quasi invisible, la irregular implicació educativa, el criticar per l’esquena (no la meva), l’apoltronament laboral, l’orgull (que a vegades encega) i la falta d’autocrítica. Quedi clar que és esporàdic, puntual, fluctuant i no pas universal.

Vull agraïr: sentir-me tan acollit, la confiança dipositada, el suport i l’ajuda, el companyerisme extrem, la calma del treball intens i exhaustiu, l’estreta amistat, la pedagogia realista i efectiva, la unió com una família.
Gràcies a tots i totes.

Finalment, tinc molt clar el que m’enduc d’aquesta casa: la millor feina, el millor lloc laboral, els records, les rialles, l’essència de l’escola, els companys que han esdevingut grans i incondicionals amics, l’orgull de formar part del “gueto” del barri, el caliu dels nens, tant que he après d’ells i amb ells, els esforços, el ritme viu de l’Escola. Però sobretot, sobretot, sobretot, l’amor cap als infants, els companys i la nostra professió. Espero i desitjo que recíproc.


Sempre al meu cor!
Moltes gràcies per formar part de mi.