Beethoven contribueix amb la seva música a celebrar la PAU !!!

Coneixeu l’última Simfonia composada pel cèlebre L.V.BEETHOVEN ??? Es tracta de sensacional 9ª Simfonia en re menor.

La Simfonia núm. 9 en re menor op. 125 és la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, acabada a principis del 1824. És una de les obres més transcendentals i, en alguns fragments també més popular, de la història de la música. El seu últim moviment, que incorpora una part de l’Ode an die Freude (Oda a l’Alegria) de Friedrich von Schiller, va ser molt innovador per l’època i va marcar un canvi decisiu en el món simfònic. És una música que s’ha convertit en un símbol de la llibertat i de la germanor entre els pobles i, des de 1986, és l’himne de la Unió Europea (UE)

A continuació la podeu escoltar i tocar amb la flauta. Us animeu ????

Si voleu saber més sobre aquesta obra cliqueu :

AUTOR

OBRA

Escoltem “Pere i el Llop”, un conte musicat per Serguei PROKÓFIEV

Què us sembla si escoltem un conte on els personatges estan representats per diferents instruments de l’orquestra ?. Es tracta del conte “Pere i el llop“.

Es tracta d’un conte musicat pel compositor rus SERGUEI PROKÓFIEV.

A continuació pots conèixer l’autor i l’obra.

L’AUTOR

ELS INSTRUMENTS

JUGUEM ???


Aprofundim en les famílies d’instruments de l’Orquestra gràcies a Benjamin BRITTEN

Guia d’Orquestra per a joves és una obra de Benjamin Britten (1913-1976) que va escriure per a un documental de la BBC de Londres amb la finalitat de familiaritzar els joves amb les seccions i els instruments musicals d’una Orquestra Simfònica.

És una bona audició per reconèixer el timbre dels instruments.

L’obra es divideix en tres parts:


A: Frase principal. (Tema)

a / Tota l’orquestra interpreta la frase principal.

b / La frase és interpretada quatre vegades per aquest ordre: secció de vent-fusta, secció de vent-metall, secció de corda fregada i percussió.

a ‘/ Tota l’orquestra repeteix el tema principal.

B: Desenvolupament. (“Variacions”)

Ordre d’aparició dels instruments i les seccions (observa que van del més agut al més greu):

1 º secció de vent fusta: flautí, flauta, Oboè, Clarinet, Fagot.

2 º secció de corda fregada: violins, violes, violoncels, contrabaixos. (Violins i violes entren alhora).
Atent s: Quin instrument sona ara?

3 º corda puntejada: arpa

4 º secció de vent metall: Trompes, trompetes, trombons, tuba. (Trombons i tuba entren simultàniament).

5 º percussió: intenta anar anotant els instruments que reconeguis.

A: Un instrument de cada secció va “cridant” a la seva família, d’un en un, fins que tota l’orquestra està en marxa per repetir el tema principal. (“Fuga”)


Fem una audició: “L’Aprenent de Bruixot”, de Paul Dukas

Recordeu que ja hem parlat altres cops de la MÚSICA DESCRIPTIVA ?

Aquest cop es tracta d’un Poema Simfònic, L’Aprenent de Bruixot“,  del compositor francès Paul DUKAS.

En el següent WIX hi trobareu informació sobre l’autor i la seva obra. Escolteu-la amb atenció, segur que us agradarà.

Com ja hem estudiat Paul Dukas, compositor francès del segle XX, va escriure L’apprenti sorcier, més coneguda pel seu títol català L’Aprenent de bruixot (1897), poema simfònic basat en un poema de Goethe, “Der Zauberlehrling”.

Aquesta peça ha gaudit d’una gran popularitat en ser utilitzada per Walt Disney en la seva pel·lícula Fantasia.

La història és la següent….

En un castell molt gran, hi vivia un mag que es passava els dies i les nits descobrint fórmules màgiques que no volia revelar a ningú.
Per això les apuntava en un llibre molt gruixut que només ell podia entendre.
El mag havia buscat un ajudant que no li prendria mai cap fórmula perquè no en sabia ni un borrall, de màgia.

Però un dia que el mag va sortir al bosc a buscar arrels per a les seves pocions, l’ajudant va voler provar si podia fer algun encanteri llegint les fórmules del llibre.
Meravellat, va veure com la seva escombra es convertia en un criat disposat a obeir-lo i li va ordenar que omplís la banyera d’aigua.
Però el llibre no deia com es podia desencantar l’escombra, i aviat tot el castell va quedar inundat.

L’aprenent de bruixot ja estava a punt d’ofegar-se quan, per sort, va arribar el mag i va desencantar l’escombra.
Això sí, abans de desencantar-la del tot, el mag va fer que l’escombra li piqués la cresta!