Archivo de la etiqueta: 4t ESO

1 música 3 imatges

Publicado el por
Ja tenim les imatges de l'activitat que vaig proposar a  Imaginem una imatge pels alumnes de 4tESO. 

Com molt bé diu la Cèlia Roig en els seu comentari, si escoltem ben bé, hi podem trobar tres moments diferents.  

Posats a imaginar la Cèlia i la Mar s'imaginen el son tranquil d'un infant, la Noemí unes papallones, i molts una lluna: Maria Martí, Júlia Roig, Andrea, Eugènia. No us sembla molt sospitós tenint en compte que jo NO HAVIA DIT EL TÍTOL I L'AUTOR? (ja, ja)

Cèlia Roig

Júlia Roig

 Maria Martí


Andrea Lega

Maria Coca

 
Judit Prats

MarNoemí


I absolutament inquietant la tria de la Neus Toledano



Aquesta és la música: "Clair de lune" de Claude Debussy. Què imagineu quan sentiu aquest Clar de lluna tan encisador?

6 músiques per a 6 imatges. 4t ESO

Publicado el por
Quina música ens suggereix cada imatge? Aquesta és la pregunta que ens hem fet per començar el tema de la Música en el Cinema. 

Hem fet una senzilla activitat que ha consistit en posar música a 6 imatges. El suport de la música ha estat Mixbit,  una eina 2.0 que ens permet fer un casset amb petits tastests de música.

L'activitat ha estat divertida segons manifesten els alumnes en els seu blocs. Hi podeu anar clicant al nom de cadascú. I, com podeu comprovar, tots han utilitzat música pop actual i amb lletra. Per què serà? :)

I ara que hi són quasi tots, quin Mixbit us agrada més?

Maria Martí

Judit Prats

Célia Roig 		Maria Coca
Andrea Lega

Júlia Roig

Joan Milà

Júlia Carné

Mar Llaberia
Eugènia Cavallé
Neus Toledano Josep Masdéu
Josep Martí Noemí Pérez
Ariadna Pomerol

Imaginem una imatge. 4t ESO

Publicado el por
L'activitat que us proposo avui és totalment al revés de l'activitat que vam fer la setmana passada "Imaginem una música". 

En aquesta ocasió heu de buscar tres imatges que coincideixin amb el que la música us suggereix. Deixeu corre la música i la imaginació i veureu com la música és diferent a cada moment i que ens pot suggerir idees diferents.

No us dono el títol de la música perquè no us influenciï, ja que tal com hem explicat a classe la "música pura", que és la música que no està associada a cap text ni imatge, és la més expressiva de totes les arts. A cada un de nosaltres ens suggerirà unes sensacions, sentiments i pensaments diferents. 

Podeu buscar les imatges a Google o Flickr i també en aquests enllaços (hi trobareu imatges molt interessants!): Col·lecció d'ilustracions de Pintrest, Ilustradores,  Pinzellades al món i Francesca Quatraro.


Paròdia de Psicosis: un selvatà artista

Publicado el por
Divendres passat vam veure la famosa escena de la dutxa de Psicosis d'Alfred Hitchcock amb els alumnes de 4tESO i vam fer un treballa de " retalla, reordena i enganxa"a partir d'unes quantes imtages d'aquests escena. La sorpresa ha estat descobrir que la Judit Prats té un cosí que fa uns anys va filmar una paròdia d'aquesta escena i que l'ha volgut compartir amb tots nosaltres. 

L'escena és genial!! Si voleu saber qui són els protagonistes i per què van fer aquest vídeo, aneu al bloc de la Judit.


També he descobert que els Simpsons han parodiat en diverses ocasions pel·lícules de Hitchcock i la també famosa 2001 Odissea a l'espai de Stanley Kubrick, que també hem vist a classe


El muntatge i Psicosis

Publicado el por
"El muntatge i Psicosi" és el títol de l'article, que la Cèlia Roig alumna de 4tESO, ha fet sobre el muntatge en el cinema. 

És una activitat que hem fet a classe per entendre què és treballa en la fase del muntatge d'una pel·lícula i quins tipus de muntatge podem trobar (la Noemí Pérez ens ho explica en el seu blog). Ha estat un treball molt senzill (com diu la Maria Coca) de "retallar i enganxar", i reconstruir l'escena de l'assassinat (Maria Martí) que han immortalizat fent fotos amb les càmeres dels seus mòbils. Tot i tenint en compte les limitacions la  Marta Pàmies li ha tret molt de profit!

Aquest és la part de la novel·la de Robert Bloch en la qual Alfred Hitchcok es va basar per fer la famosa escena.


“Entró en el cuarto de aseo, se desembarazó de la zapatillas con un movimiento de los pies y se agachó para soltarse la medias. Luego levantó los brazos, se quitó el vestido y lo arrojó a la habitación. No le importó que le cayera al suelo. Se soltó el vestido. Se soltó el sostén...

“Después entró en la ducha. El agua estaba muy caliente, y debió abrir un poco la otra llave. Por fin abrió las dos y dejó que la cálida lluvia caer sobre ella.

“El cuarto empezó a llenarse de vapor. El ruido de la ducha no le permitió oír como se abría la puerta de la habitación, ni los pasos que se acercaban. Y cuando las cortinas de la ducha se abrieron, el vapor oscureció aquel rostro.

“Fue entonces cuando lo vio; un rostro que miraba entre las cortinas, colgando del aire como una máscara. El cabello aparecía cubierto por un pañuelo y los vidriosos ojos la miraban inhumanamente, pero, no era un máscara: no podía serlo. La piel estaba cubierta de polvos blancos y había dos rosetas rojas en las mejillas. No era una máscara. Era la cara de una vieja loca. Mary empezó a gritar. Entonces la abertura de las cortinas se ensanchó y apareció una mano, armada con un cuchillo de carnicero. Un cuchillo que cortó su grito.

“Y su cuello”
I aquesta és la famosa escena que Alfred Hitchcock va rodar l'any 1960