A vegades, una simple data a l’agenda es converteix en un moment especial.
Fa tres anys, l’Escola-Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona organitza un petit cicle de concerts d’exalumnes. Aquest curs he tingut la sort de poder participar-hi.
Per motius personals que no vénen al cas, he estat temps apartada dels concerts, i aquesta data em permetia donar-me una empenta i tornar a posar-me en forma per interpretar davant del públic.
El programa escollit, quasibé per atzar, va ser el que compon el recital “Música per a un nou segle”, que ja vaig presentar a Madrid un parell de vegades el mes anterior.
Ravel (Peça en forma d’havanera), Hahn (L’heure exquise), Koechlin (Confidences d’un jouer de clarinette), Poulenc (Sonata), Stravinsky (Tres peces per clarinet sol) i Debussy (Petite Pièce, La fille aux cheveaux de lin i Première Rhapsodie). En aquesta ocasió, a Tarragona, el meu company d’escenari ha estat el pianista Jordi Soler.
Per mi ha representat una fita plena de reptes musicals, d’emocions, de records, de retrobaments i de noves coneixences… Certament recordaré com quelcom molt especial haber pogut comptar entre el públic amb amics, exprofessors i família.
Gràcies per llegir!
Archivado en: Arte, clarinete, Conciertos, Educación, Personal, Piano, Reflexiones Tagged: clarinete, concierto, música
