¡Viva nuestro patrón, San Isidro!
Estábamos todos guapísimos vestidos de chulapos y chulapas.
Comimos rosquillas del Santo, bebimos limonada y bailamos chotis.
¡Ah! y un papá nos obsequió con una sorpresa: nos cantó el chotis "Madrid, Madrid", en directo... ¡Qué bien canta!
La mamá de Carla (3ºA) nos regaló un precioso cartel anunciando las fiestas y decoramos el cole con mantones para que quedara muy bonito.
Jaki (cocina) y las mamás del AMPA, nos sorprendieron otra vez con sus dotes artísticas y confeccionaron un organillo (¡de cartón!) precioso y un montón de claveles de papel.
¡Ah! También hicimos una exposición de botijos. Gracias a todos los que colaboraron.
Archivo de la etiqueta: Vídeos
Aquesta setmana serà una mica especial: jo seré fora uns quants dies i els alumnes de 4tESO aprofitaran per veure una pel·lícula "La invención de Hugo" del director americà Martin Scorsese.
Amb 11 nominacions als Premis Òscar l'any 2011, Hugo és una petita joia i un homenatge als inicis del cinema. La història de Hugo i el vell venedor de joguines, està basada en la pròpia vida de Méliès: ell i la seva dona tenien un kiosk de dolços i joguines a l'estació de Montparnasse a París.
Nosaltres la veurem i ens fixarem en dos aspectes:
1. Amb les diverses referències que fa a la Història del Cinema:
- a George Mèlies i com van ser els seus inicis en el cinema
- als germans Lumière: a Hugo veiem una impressionat escena d'un tren que arriba a l'estació de Montparnasse i descarrila. A través d'aquesta escena Scorsese també vol fer un petit homenatge a aquella primera projecció de l'"Arribada del tren a la ciutat" dels germans Lumière.
- en una escena que evoca la famosa seqüèncoa del rellotge del Bolton Building a la pel·lícula "L'home mosca" (1923) intepretada per l'actor de cinema mut Harold Lloyd.
--Frontal.jpg)
2. Amb la banda sonora escrita pel compositor canadenc Howard Shore. Veurem qui és aquest compositor i analitzarem algun dels fragments de la magnífica banda sonora que va escriure per aquest film.
+20.34.01.png)
El 28 de desembre de 1895, el famós prestidigitador i il·lusionista George Méliès assiteix a la primera projecció que es fa amb cinematògraf. Els mateixos germans Lumère el van convidar.
A la pantalla hi ha unes imatges fotogràfiques que es belluguen! Exclama: "Magnífic! Un truc extraordinari!". Però els germans Lumière es neguen a llogar-li l'aparell que fan servir. Per ells, el cinematògraf és un descobriment científic destinat a la recerca. Creuen que la curiositat del públic anirà desapareixent i que el cinematògraf no té futur. Méliès no els fa cas, el cinema serà un espectacle.
A la pantalla hi ha unes imatges fotogràfiques que es belluguen! Exclama: "Magnífic! Un truc extraordinari!". Però els germans Lumière es neguen a llogar-li l'aparell que fan servir. Per ells, el cinematògraf és un descobriment científic destinat a la recerca. Creuen que la curiositat del públic anirà desapareixent i que el cinematògraf no té futur. Méliès no els fa cas, el cinema serà un espectacle.
Se'n va a Londres a comprar un projector que ell mateix fa equipar i compra mil quatre-cents lluïsos de pel·lícula verge. En tornar de Londres, Méliès es fa contruir un estudi i crea la seva pròpia productora. Va rodar més de cinc-centes pel·lícules entre 1896 i 1914. "Viatge a la lluna" del 1902 va ser un prodigi per l'època, ja que utilitza maquetes i filma a través d'un aquari imatges superposades.
Més endavant, decideix transformar el seu teatre de París en cinema. La mágia només la feia en les sessions de matí, mentre que les sessions de nit es reservaven pel cinematògraf.
Aquest va ser el segón pas important en la Història del Cinema.
El cinematògraf va néixer en plena era industrial. Els germans Lumière que portaven uns quants anys amb el seu invent i que ja havien filmat uns quants centenars de pel·lícules d'un minut, van decidir mostrar-ho en públic.
Ho van fer amb por, no ho tenien gaire clar, doncs pensaven que allò era només un qüestió d'interès científic pero no pas d'interès artístic ni molt menys d'interès comercial.
L'estrena de la primera filmació, "La sortida de la fàbrica Lumière" (1895), la van voler fer en una petita sala del Grand Café del Boulevard des Capuchines, a la ciutat de París, per por al fracàs. Per anunciar la projecció van anunciar un cartell on hi havia una explicació ben curiosa: "Aquest aparell permet recollir, en sèries de proves instanànies, tots els moviments que, durant un cert temps, se succeeixen davant l'objectiu i reproduir a continuació aquests moviments projectant, a tamany natural, les imatges sobre una pantalla i davant un públic assegut a la sala".
L'èxit va ser immediat. La gent van quedar bocabadats i fins i tot a l'"Arribada del tren a l'estació" (1895), la gent s'aixecava de la cadira per por que el tren els aixafès.
Estem davant de la primera pel·lícula de la Hª del Cinema. Fixeu-vos que la càmera és fixa i que encara no hi ha cap procès de muntatge (tallar i enganxar). A més tingueu en compte que les pel·lícules encara eren mudes i que la música que sentim no és original.
Hoy grabamos en 4º y 5º A los temas que hemos estado trabajando hasta ahora.