TAMBORES LEJANOS…


Eran las 8,20 del pasado 9 de mayo cuando el pandero y la darbuka se encontraban en el vestíbulo para recibirnos. Omar, Saad y Mohamed  se encargaban de inaugurar una jornada diferente - la celebración del Portfolio Europeo de las Lenguas -   regalándonos todo un espectáculo de percusión y transportándonos, por unos instantes, a su fascinante y exótico Marruecos.

Aunque no pudimos grabarlo in situ,  os dejo uno de los ensayos en clase; disfrutadlo.



¡Mis felicitaciones a los tres!


Como nos gusta mucho el cine, y aunque no tenga nada que ver, incluímos otros Tambores lejanos  - estos, americanos - con música de Max Steiner.

PEDRO Y EL LOBO

En nuestra próxima clase del viernes no voy a poder estar con vosotros así que vamos a ver un video de la historia de PEDRO Y EL LOBO.
Esta obra surgió de un encargo que le hicieron a SERGEI PROKOFIEV para educar los gustos musicales de los niños desde sus primeros años. Se estrenó en 1936 sin gran aceptación sin embargo es una excelente obra donde se enseña a escuchar los diferentes timbres instrumentales que van emparejados a un animal o personaje del cuento.

Cada personaje de la historia tiene un instrumento y un tema musical, o leitmotiv y ésa será vuestra tarea: 

Después de ver el video debeis contestar por parejas en un comentario cuáles son los PERSONAJES Y A QUÉ INSTRUMENTO CORRESPONDE CADA UNO.




Este es un video donde se van viendo los instrumentos que participan.




Aquí tenemos la historia de Pedro y el Lobo en una película de animación del año 2008



Para terminar podemos comprobar si sabemos identificar a los personajes con su instrumento en la siguiente actividad:


Muchas gracias a Jorge Delicado por la recopilación de videos y la actividad, me han venido genial.

Concierto Didáctico de la OSPA

El pasado día 15 de mayo asistimos al concierto didáctico de la OSPA, la Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias, en el Auditorio Príncipe Felipe de Oviedo.
La experiencia estuvo fantástica, nos hablaron de Beethoven y de algunos personsjes de sus obras como Coriolano, Egmont, Leonora-Fidelio, etc.
Aquí va el resumen fotográfico del evento. Muchas gracias a Rosa, la profesora que nos acompañó, y a Carlota y Carla, de 2º de Bachillerato, que fueron a pesar de no tener ya clases.

Concierto OSPA mayo 2012 on PhotoPeach

Castrats per amor a l’art

Amb els alumnes de 3rB estem fent el tema de la música vocal al Barroc i és el moment de parlar dels castrats.

"Castrats per amor a l'art": aquest és el títol d'una exposició que l'any 2006 es va fer a la Handel House Museum a la ciutat de Londres. 

 Durant uns 200 anys aproximadament, la veu dels castrats va ser un element imprescindible del Barroc El registre i color de la seva veu afegit a les seves habilitats vocals, va fer que Handel  i altres compositors creéssin obres exclusives per a ells. 

Pocs cantants d'avui han aconseguit superar-los en delicadesa, virtuosisme vocal i coneixement de les possibilitats de la veu humana. L'èxit d'aquest fenómen va coincidir amb la gran època de l'òpera sèria, quan la veu irreal dels castrati encaixava a la perfecció en els personatges d'herois mitològics, deus i figures de llegenda. Eren els preferits del públic. Superaven en potència i riquesa de matisos a les veus femenines. De fet, ells representaven en moltes ocasions papers femenins (com en les òperes i oratoris de Händel). Hem de tenir en compte que a les dones els estava prohibit cantar a l'esglèsia: Mulier taceat in ecclesia, segons una epístola de Sant Pau. Val la pena que feu una ullada a tot el que s'explica a "Castrats per amor a l'art".  

No cal dir que sempre hi ha aquell element una mica morbós per exemple quan es parla dels castrats i de la seva vida amorosa, però no hem d'oblidar que la música Barroca i més concretament l'òpera barroca, no seria igual sense aquestes veus. Una pel·lícula que val molt la pena per coneìxer aquesta època i el paper dels castrats en la música és "Farinelli il castrato" . Carlo Broschi, Farinelli, (vegeu "El gran Farinelli, il ragazzo" ) va ser un dels castrats més reconeguts d'aquella època i una celebritat del moment equivalent al que avui seria una estrella de Hollywood. Tanta era la seva fama, que fins i tot Isabel de Farnesio esposa de FelipV el va anar a trobar buscant un remei musical a la depressió que patia el seu marit. Es veu que en les llargues nits d'insomni del monarca l'ùnic que el tranquilitzava eren les dolces melodies del cantant (pobre Farinelli!!!). Debia fer-ho molt bé perquè es va quedar a la cort espanyola més de 20 anys. Vegeu "Farinelli cantante privado de la corte espanyola" 

Abans de veure la pel·lícula farem aquestes activitats.