Hemos tenido ocasión de conversar con el contratenor Flavio Ferri-Benedetti sobre la pedagogía vocal y nos ha contado su próximo proyecto pedagógico, una masterclass que impartirá en Nules próximamente.
Os dejamos el vídeo en el que nos habla de la importancia de una buena técnica, de la respiración y del papel del texto en el canto.
Daily Archives: 20 marzo 2014
En el hemisferio norte damos en este preciso momento la bienvenida a la primavera, una estación que muchos compositores han celebrado dedicándole una obra. De algunas de estas piezas musicales y de sus autores ya hablamos en este blog: la de Beethoven, la de Stravinsky, la de Landini y naturalmente la de Vivaldi, una de las más conocidas por el gran público, para cuyo primer movimiento hace cinco años preparé este musicograma que ilustra gráficamente tanto la forma de ritornello ―con la cual está construido no sólo este concierto sino la práctica totalidad de los casi 500 que compuso este músico veneciano― como el programa del concierto, es decir la idea extramusical sobre la que se basó Vivaldi para crear esta obra: los versos de un soneto, escrito por él mismo, que describe la llegada de la primavera y algunos de los sonidos que la acompañan, como el canto de los pájaros, el correr del agua de los arroyos deshelados y el retumbar de los truenos, últimos coletazos del invierno que se va.
El canto de los tres pajaritos, recreado por tres violines, me resulta especialmente sugestivo, así que me he animado a extraerlo de este primer movimiento del concierto y a transcribirlo para tres flautas dulces soprano, enmarcado por el estribillo. Aquí os lo dejo con mis mejores deseos de una maravillosa primavera.
Un any més ja arriba la primavera i el Sant Jordi (23 d'abril) però el mateix dia també celebrem el Dia MUS-E en què interpretem una dansa que hem après amb el mestre ballarí Jordi Puigdefàbregas.
Enguany treballem una música sense text, instrumental, d'una regió d'Europa (Catalunya) i representant amb el cos símbols de Catalunya. I quins són?
Alguns estan en la música. Enguany hem escollit una sardana (=la dansa més característica de Catalunya). Cal dir que aquest any, Barcelona és capital de la sardana i que un curs més els alumnes de 6è aprendran aquesta dansa amb els avis i àvies del barri que vénen a ensenyar-nos-la per ballar-la plegats el 23 d'abril.
Però nosaltres ballarem una sardana contemporània, una creació del grup Els Laietans que combina la sardana i fragments d'una cançó molt coneguda per tots vosaltres, quina és?
Escolta-la aquí per endevinar-ho!
La sardana és una dansa i una música que l'interpreta un grup de música, aquest conjunt instrumental es diu Cobla. Dins de la cobla hi han instruments ben coneguts i presents a tot el món com el contrabaix, la trompeta o el trombó però n'hi han que són únics de la música catalana. Veiem-los:
el Flabiol, de vent fusta bisell
El flabiol i el tamborí els toca el mateix músic, un amb cada mà
Podeu veure i escoltar la Cobla sonant alhora a l'apartat Instruments d'aquest blog, al final de tot.
La cançó que ballarem està interpretada pels Laietans i la Cobla Sant Jordi, una de les cobles més importants del país. Però a més dels instruments que us he comentat, n'hi ha un altre que també el que toquen els nostres protagonistes, Els Laietans. Aquest instrument és:
La cançó que ballarem està interpretada pels Laietans i la Cobla Sant Jordi, una de les cobles més importants del país. Però a més dels instruments que us he comentat, n'hi ha un altre que també el que toquen els nostres protagonistes, Els Laietans. Aquest instrument és:
la Gralla, de vent fusta canya doble
Les parts de l'instrument:
Aquest instrument és molt típic per acompanyar musicalment els Castells mentre construeixen les imponents construccions humanes. A continuació vídeo de la UNESCO en la proclamació dels Castells com Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
En el següent vídeo podreu escoltar la popular peça Toc de Castells que s'interpreta a dues veus; escolteu com per a la pujada s'interpreta una melodia i per a la baixada una altra.
De la mateixa família i germana de la gralla, el grup Els Laietans també toquen un instrument que sona més greu és:
la Tarota, de vent fusta canya doble
Però recordem les imatges que representarem amb el cos en la nostra dansa:
El cargol bover, a l'inici quan pugem i baixem.
Els focs artificials, amb el gest explosiu dels braços però la caiguda suau com el fum.
La pinya, tancada i compacte...
per fer pujar l'enxaneta.
L'ou que deixem buit per omplir-lo després.
Les muntanyes de Montserrat, el cor de Catalunya, que les farem bategar.
I amb els mocadors formem un bonic, lliure i colorit trencadís modernista com
el drac de Gaudí al Park Güell.
Un any més ja arriba la primavera i el Sant Jordi (23 d'abril) però el mateix dia també celebrem el Dia MUS-E en què interpretem una dansa que hem après amb el mestre ballarí Jordi Puigdefàbregas.
Enguany treballem una música sense text, instrumental, d'una regió d'Europa (Catalunya) i representant amb el cos símbols de Catalunya. I quins són?
Alguns estan en la música. Enguany hem escollit una sardana (=la dansa més característica de Catalunya). Cal dir que enguany, Barcelona és capital de la sardana i que un any més els alumnes de 6è aprendran aquesta dansa amb els avis i àvies del barri que venen a ensenyar-nos-la per ballar-la plegats el 23 d'abril.
Però nosaltres ballarem una sardana contemporània, una creació del grup Els Laietans que combina la sardana i fragments d'una cançó molt coneguda per tots vosaltres, quina és?
Escolta-la aquí per endevinar-ho!
La sardana és una dansa i una música que l'interpreta un grup de música, aquest conjunt instrumental es diu Cobla. Dins de la cobla hi han instruments ben coneguts i presents a tot el món com el contrabaix, la trompeta o el trombó però n'hi han que són únics de la música catalana. Veiem-los:
Flabiol, de vent fusta bisell
Tamborí, de percussió indeterminada
El flabiol i el tamborí el toca el mateix músic, un amb cada mà
Tible, de vent fusta canya doble
Tenora, de vent fusta canya doble
La cançó que ballarem està interpretada pels Laietans i la Cobla Sant Jordi, una de les cobles més importants del país. Però a més dels instruments que us he comentat, n'hi ha un altre que és el que toquen els nostres protagonistes, Els Laietans. L'instrument que falta és:
Gralla, de vent fusta canya doble
Les parts de l'instrument:
Aquest instrument és molt típic per acompanyar musicalment els Castells mentre construeixen els imponents castells humans.
Però recordem les imatges que representarem amb el cos en la nostra dansa:
Els focs artificials, amb el gest explosiu dels braços però la caiguda suau com el fum.
La pinya, tancada i compacte...
per fer pujar l'enxaneta.
I les muntanyes de Montserrat, el cor de Catalunya, que les farem bategar.
Lehengo egunean, Twitter-en paseatzen ari nintzela (lanerako erabiltzen dut batez ere), iragarki hau ikusi nuen. Ez da blog honetan publizitateaz mintzatzen den lehenbiziko aldia. Edo musikak publizitatean duen garrantziaz edo protagonismoaz. Aurreko sarrera hartan gertatu bezala, iragarki honetan ere irudiak eta musika nagusitu egiten dira. Ez da hitz bat ere entzuten baizik bukaeran.
Gelan, irudien analisi arina egin eta musikan zentratu gara.
Horretaz, zenbait gauza hartu dugu kontuan. Hasteko, musika hori interpretatzen duen taldea. Raquel Andueza soprano nafarrak (iruindarra da) sortutako La Galanía (klik) musika taldea. Raquel Anduezaren ahotsarekin gozatzeaz gain, entzuten diren instrumentuak bereizten saiatu gara .
Eta iragarkian entzundako musikari buruz... Ederra baino ederragoa! Ikasleekin gelan izandako eskarmentuak dio beraiek ere musika hau gustuko dutela. Kontua da, segur aski, nola "eskaintzen" diegun.
Georg Friedrich Händel (1685-1759) konpositoreak sortua, iragarkian entzundako kantari buruz (Aria) luze hitz egin genezake Baina Lehen Hezkuntzarako, gehiegi akaso. Kontuan hartu Händelek sortutakoa hemen entzuten duguna baino luzeagoa dela, eta kasu honetan entzundakoa iragarkirako moldaketa dela.
Georg Friedrich Händel (1685-1759) konpositoreak sortua, iragarkian entzundako kantari buruz (Aria) luze hitz egin genezake Baina Lehen Hezkuntzarako, gehiegi akaso. Kontuan hartu Händelek sortutakoa hemen entzuten duguna baino luzeagoa dela, eta kasu honetan entzundakoa iragarkirako moldaketa dela.
El otro día, paseando por Twitter (lo utilizo sobre todo para el trabajo), me encontré este anuncio. No es la primera vez que se habla de publicidad en este blog. O de la importancia y del protagonismo de la música en la publicidad. Como ocurría en aquella entrada, en esta también podemos ver cómo las protagonistas del anuncio son las imágenes y la música. No se oye una palabra hasta el final.
En clase, tras un breve análisis de las imágenes, nos hemos centrado en la música.
Hemos tenido en cuenta varios aspectos. Para empezar, el grupo que interpreta esta música. Fundado por la soprano navarra Raquel Andueza (de Pamplona), se trata del grupo La Galanía(clic). Además de disfrutar con la voz de Raquel Andueza, hemos intentado distinguir los instrumentos que se escuchan.
Y sobre la música que se escucha en el anuncio... ¡En fin! En clase hemos demostrado que, según cómo se les ofrezca, los alumnos disfrutan con este tipo de música.
Compuesta por Georg Friedrich Händel (1685-1759), podríamos hablar largo y tendido sobre la canción (Aria) que escuchamos en el anuncio. Pero me parece un poco excesivo para Educación Primaria. Tendremos en cuenta que la que compuso Händel es más larga que la que aquí escuchamos, que esta se trata de una adaptación para el anuncio...