El cinematògraf va néixer en plena era industrial. Els germans Lumière que portaven uns quants anys amb el seu invent i que ja havien filmat uns quants centenars de pel·lícules d'un minut, van decidir mostrar-ho en públic.
Ho van fer amb por, no ho tenien gaire clar, doncs pensaven que allò era només un qüestió d'interès científic pero no pas d'interès artístic ni molt menys d'interès comercial.
L'estrena de la primera filmació, "La sortida de la fàbrica Lumière" (1895), la van voler fer en una petita sala del Grand Café del Boulevard des Capuchines, a la ciutat de París, per por al fracàs. Per anunciar la projecció van anunciar un cartell on hi havia una explicació ben curiosa: "Aquest aparell permet recollir, en sèries de proves instanànies, tots els moviments que, durant un cert temps, se succeeixen davant l'objectiu i reproduir a continuació aquests moviments projectant, a tamany natural, les imatges sobre una pantalla i davant un públic assegut a la sala".
L'èxit va ser immediat. La gent van quedar bocabadats i fins i tot a l'"Arribada del tren a l'estació" (1895), la gent s'aixecava de la cadira per por que el tren els aixafès.
Estem davant de la primera pel·lícula de la Hª del Cinema. Fixeu-vos que la càmera és fixa i que encara no hi ha cap procès de muntatge (tallar i enganxar). A més tingueu en compte que les pel·lícules encara eren mudes i que la música que sentim no és original.
+20.19.05.png)
