Broche de fieltro con flores

broche fieltro goma eva flores

Hola, Donlunáticos.

Hoy os traigo una nueva colaboración con el blog de MANUALIDADESON.

Se trata de un broche de flores hecho con fieltro. Es un accesorio ideal para decorar vuestra ropa como abrigos, chaquetas, bolsos… lo que queráis. Lo más importante es que podéis personalizarlo y haceros tantos como colores queráis para combinarlos con vuestras prendas favoritas.

Los materiales que vamos a utilizar son:

  • Fieltro de colores
  • Tijeras
  • Pegamento
  • Compás o cortadores de galletas de círculos
  • Imperdibles o broches
    Para no perderos las NOVEDADES, os podéis SUSCRIBIR a mi canal, PINCHANDO AQUI.

    Si quieres realizar otros complementos perfectos para este broche y tener la colección entera te propongo este collar y el anillo a juego. Si se lo regalas a mamá o a alguien especial seguro que le encanta.

Para ver el PASO A PASO podéis pinchar en la imagen y os llevará directamente donde están todas las instrucciones de este broche de fieltro tan original.

broche de fieltro flores goma eva

Si queréis aprender CANCIONES, RECETAS, MANUALIDADES, JUEGOS… pinchad AQUI
Y recuerda que me puedes encontrar en mis REDES SOCIALES
TWITTER   FACEBOOK   INSTAGRAM  YOUTUBE
Y si aún quieres saber más de mí, entra en mi página oficial:
www.donlumusical.es

 


Archivado en: MANUALIDADES Tagged: anillo fieltro, bisuteria fieltro, broche fieltro, broche flores, colgante fieltro, collar fieltro, diy fieltro, fieltro flores, flores goma eva, manualidades faciles, manualidades fieltro

Fins sempre!

Benvolguda escola.

He tingut l’encert de poder combinar laboralment les meves tres passions i lluitar per gaudir-les intensament. Sobreposant-me dia a dia als handicaps i anteposant l’optimisme sempre que puc.

Tinc tres passions: la canalla, la música i la família.
Tinc tres handicaps: l’esquena, el dolor i el tractament.

Els infants són, per a mi, el paradigma de l’equilibri natural entre la part racional i l’animal, entre el raonament i el sentiment, entre el protocol i la sinceritat visceral. Però, sempre, amb el denominador comú de les ganes de viure. Dels 22 anys que estic amb infants, no he deixat d’aprendre amb ells ni un sol dia.
He intentat viure amb els nanos i fer-los viure. He procurat equilibrar, com ells, l’exigència i la motivació per viure però anteposant el grau de vivència abans que el resultat. Que afortunat de poder fer del que va començar com un voluntariat, als 14 anys, un motor d’il·lusió i vitalitat.
Gràcies, nens i nenes, per ensenyar-me a estimar!

La música és, per a mi, el nexe d’unió entre la voluntat raonada i el desig irracional de l’animal humà. Podem expressar i sentir alhora, donar i rebre a la vegada, unir i desgranar, crear i aprendre plagiant,... Amb la música assolim la puresa de l’essència de qui som.
Buscant-la des que tinc ús de raó i negada pels handicaps, dels 20 anys que la duc dins meu, no me n’he desenganxat ni un sol dia. He intentat viure l’art amb els infants i fer-los-el sentir. He procurat que la música ens aporti sensibilitat, expressió i criteri.
Que afortunat de poder fer, del que va començar com un passatemps, un estil de vida i un motor d’il·lusió. Gràcies, nens i nenes, companys i artistes, per a ensenyar-me a estimar detalladament!

La família és, per a mi, qui ens aguanta, recolza, anima, aconsella, respecta, critica, escolta, felicita, ajuda... I tot això, sense demanar res a canvi. Incondicionalment! Sí que en fa de coses! Deu ser amor.
Diu l’antropòleg Yuval Noah Harari que el que distingeix els humans a tota la resta zoològica és que som l’única raça capaç d’organitzar-nos més de 150 membres d’iguals per a una finalitat. A l’escola som una família d’uns 200 iguals però diferents. Els meus 7 anys aquí, fan d’aquesta casa la meva família escolar. L’he intentat fer i sentir vivament, aportant el que he pogut a qui ho ha necessitat i volgut. He pogut tenir a prop a qui he necessitat i han volgut. Que afortunat d’haver estat convivint, treballant apassionadament i aprenent dels membres d’aquesta família.
Gràcies, nens i nenes, famílies i personal, companys i amics, per ensenyar-me a estimar detalladament l’Escola.

Afortunat d’haver format part de la història del centre, de ser mestre per pura vocació (si no, és inviable ser de Cal Maiol). Desafortunat perquè no puc tancar les portes jo mateix i una etapa se’m conclou.
Som el que intentem decididament i els membres d’aquesta gran família lluitem incansablement mantenint l’alegria i l’esperança. Així segueix la meva vida.

Gràcies a tots i cadascun de vosaltres, amb tots he compartit i après incansablement. Per favor, no perdem mai la il·lusió!!!!!!



Fins sempre!

Fins sempre!

Benvolguda escola.

He tingut l’encert de poder combinar laboralment les meves tres passions i lluitar per gaudir-les intensament. Sobreposant-me dia a dia als handicaps i anteposant l’optimisme sempre que puc.

Tinc tres passions: la canalla, la música i la família.
Tinc tres handicaps: l’esquena, el dolor i el tractament.

Els infants són, per a mi, el paradigma de l’equilibri natural entre la part racional i l’animal, entre el raonament i el sentiment, entre el protocol i la sinceritat visceral. Però, sempre, amb el denominador comú de les ganes de viure. Dels 22 anys que estic amb infants, no he deixat d’aprendre amb ells ni un sol dia.
He intentat viure amb els nanos i fer-los viure. He procurat equilibrar, com ells, l’exigència i la motivació per viure però anteposant el grau de vivència abans que el resultat. Que afortunat de poder fer del que va començar com un voluntariat, als 14 anys, un motor d’il·lusió i vitalitat.
Gràcies, nens i nenes, per ensenyar-me a estimar!

La música és, per a mi, el nexe d’unió entre la voluntat raonada i el desig irracional de l’animal humà. Podem expressar i sentir alhora, donar i rebre a la vegada, unir i desgranar, crear i aprendre plagiant,... Amb la música assolim la puresa de l’essència de qui som.
Buscant-la des que tinc ús de raó i negada pels handicaps, dels 20 anys que la duc dins meu, no me n’he desenganxat ni un sol dia. He intentat viure l’art amb els infants i fer-los-el sentir. He procurat que la música ens aporti sensibilitat, expressió i criteri.
Que afortunat de poder fer, del que va començar com un passatemps, un estil de vida i un motor d’il·lusió. Gràcies, nens i nenes, companys i artistes, per a ensenyar-me a estimar detalladament!

La família és, per a mi, qui ens aguanta, recolza, anima, aconsella, respecta, critica, escolta, felicita, ajuda... I tot això, sense demanar res a canvi. Incondicionalment! Sí que en fa de coses! Deu ser amor.
Diu l’antropòleg Yuval Noah Harari que el que distingeix els humans a tota la resta zoològica és que som l’única raça capaç d’organitzar-nos més de 150 membres d’iguals per a una finalitat. A l’escola som una família d’uns 200 iguals però diferents. Els meus 7 anys aquí, fan d’aquesta casa la meva família escolar. L’he intentat fer i sentir vivament, aportant el que he pogut a qui ho ha necessitat i volgut. He pogut tenir a prop a qui he necessitat i han volgut. Que afortunat d’haver estat convivint, treballant apassionadament i aprenent dels membres d’aquesta família.
Gràcies, nens i nenes, famílies i personal, companys i amics, per ensenyar-me a estimar detalladament l’Escola.

Afortunat d’haver format part de la història del centre, de ser mestre per pura vocació (si no, és inviable ser de Cal Maiol). Desafortunat perquè no puc tancar les portes jo mateix i una etapa se’m conclou.
Som el que intentem decididament i els membres d’aquesta gran família lluitem incansablement mantenint l’alegria i l’esperança. Així segueix la meva vida.

Gràcies a tots i cadascun de vosaltres, amb tots he compartit i après incansablement. Per favor, no perdem mai la il·lusió!!!!!!



Fins sempre!

Producto final #vueltamundo500instrumentos [video] | Musikawa #ABP #HistoriaEsPuroTeatro

Ya hemos terminado el Proyecto ABP de música titulado “La I Vuelta al Mundo en 500 Instrumentos” y que presentamos aquí, pero nos quedaba el montaje final del video resumen, de la reinterpretación por parte del alumnado de esa primera vuelta al mundo en clave musical. A lo largo del proyecto habían investigado sobre la hazaña de Magallanes y Elcano […]

Las Campanas de Santa Ana en "El sonido que habito"

     M.T.M de 2º ESO ha realizado nuestra tercera entrada en El Sonido que habito, blog colaborativo que pretende realizar un archivo sonoro de nuestro entorno considerando el sonido como forma de conocimiento. 
     En esta ocasión participamos compartiendo el tañir de las campanas de Santa Ana, iglesia que preside la plaza de la localidad. Pinchando en el enlace podéis oír su sonido, ver dónde está y leer la aportación de la compañera de segundo de la ESO.
Haz clic en la imagen:



También puedes vernos en Twiter, accede a través en la imagen:



Otros sonidos de Algodonales recogidos por el alumnado en El sonido que habito: